TW
0

Benjamin Berell Ferencz, últim fiscal viu dels judicis de Nuremberg i encarregat en solitari de condemnar els Einsatzgruppen nazis (autors de l’extermini massiu de civils en l’Europa de l’est) va morir el 7 d’abril. Havia desembarcat a Normandia, trencat les línies Maginot i Siegfried, lluitat a les Ardennes i servit a les ordres de Patton. Rebé cinc estrelles de batalla del Pentàgon i participà en l’alliberament de Buchenwald i Mauthausen, on recollí amb les mans cadàvers de presos. Havia nascut a prop de Transsilvània en una data que no quedà registrada perquè el lloc de naixement formà part de diversos estats, i amb deu mesos arribà emigrat als Estats Units, fill d’un sabater que no sabia anglès. Es llicencià en Dret a Harvard i arribà a ser coronel jurídic, i després de perseguir, jutjar i condemnar criminals nazis durant cinc anys, i de contribuir a la recuperació d’obres d’art robades durant la guerra mundial, tornà als Estats Units per treballar com advocat, convertir-se en un famós activista i filantrop dels Drets Humans i intervenir en la creació de la Cort Penal Internacional el 1998.

No hi ha gaires vides, reals ni fictícies, comparables. Si cal afegir alguna dada que ho confirmi podria ser que Ferencz va sobreviure a un accident aeri saltant en paracaigudes de l’avió, o que Obama el cità com exemple de la superioritat moral del Dret davant qualsevol violència, a ell, que havia comunicat personalment la pena de mort al general de les SS Otto Ohlendorf tancant la conversa amb un suau «Adéu, senyor Ohlendorf».

I va escriure un llibre: Paraules de comiat: nou lliçons per a una vida notable. El llibre és curt, i Ferencz hi descriu en breus pinzellades aquests i d’altres moments de la seva vida, sense grans escarafalls (més exactament: sense cap) i amb un grau zero d’ostentació moral ni intel·lectual. Hi recomana no rebutjar les situacions en què ens trobam i acceptar que no solen ser perfectes, esforçar-se al màxim, fer el que hom pugui i esperar els resultats, ser comprensiu i solidari amb la parella, i dedicar uns vint minuts diaris a uns exercicis que detalla. No sé per què fan pel·lícules de superherois que volen i llencen míssils per dur la justícia al món.