Guillem FronteraPalma03/04/23 0:29
TW
2

La capacitat de conservar la fe en els polítics en general tendeix a la baixa: així ens ho diuen els experts, aquest gremi misteriós i voluble que dicta l’opinió dels líders d’opinió. Servidor –com tothom– conec algunes persones que s’han d’escoltar quan parlen sobre els temes que dominen, però són tan poques que, totes plegades, no es podrien constituir en un grup o secta sota la denominació, tan pomposa, d’Experts. Un expert dissident, fart de confirmar les conclusions dels seus col·legues, substituïa aquesta pèrdua de fe en els polítics pel desplaçament de la càrrega durant el viatge –o els viatges– de la legislatura. És clar, assegurava, sempre hi ha les estàtues de sal, que es mantenen en un deplorable fanatisme religiós. Són persones, deia, dignes de compassió, perquè la seva actitud les privarà de mirar les coses des d’un altre punt de vista.

A aquest expert dissident el preocupa més el que considera un mal endèmic del cens. Es tractaria de l’actitud pendular: el pas d’una opció política a la contrària perquè la primera no li ha proporcionat els fruits que n’esperava. Assegura que aquesta manera pendular de passar d’un espai polític a un altre no afecta d’igual manera tota la població auto-sotmesa a aquesta manera de viure la política: en general, assegura, se’n beneficia més la dreta, que té unes habilitats especials de protegir els nous vinguts amb la creença que finalment han trobat el cau de la seguretat. L’immobilisme crea la sensació d’espai més protegit davant dels riscos inherents a la mobilitat de l’esquerra.

I, així, qualsevol mancança de l’esquerra esdevé un bon pretext per abandonar-la, com si aquestes mancances garantissin futurs encerts de la dreta. La gent d’esquerra, deia l’expert dissident, és –som– molt crítica amb els nostres, cosa que no els passa als de dreta. És clar, s’exclamava, que l’esquerra sempre queda lluny del que n’esperam, però és que n’esperam uns cavis, uns progressos inassumibles per a qualsevol formació guardiana dels fonaments del sistema. Vols dir que no hi ha esquerra, li pregunt. I ell: Però tu on vius? És clar que, d’esquerra com l’enteníem de joves, no n’hi ha i no n’hi tornarà a haver mai. «Lasciate ogne speranza, voi ch’entrate» a l’infern global.