Climent Picornell02/04/23 0:29
TW
0

Palma va canviant. El carrer Nuredduna ja és peatonal, el passeig Marítim està aixecat remodelant-se, el Nou Llevant serà un barri per a rics... Pas a pas, Palma és va transformant i no només en la seva pell, sinó també en els seus budells. Els tertulians, entesos i experts en quasi tot, passam per davant l’edifici del Consell Insular de Mallorca on una oenagé ecologista demana alguna cosa. «Tu creus que faran bon paper a les properes eleccions?» «Home, jo pens que un partit Verd és necessari, tot i que els seus pressupostos ja s’han diluït dins els programes d’altres partits». «Haurien de prendre exemple d’Alemània on romperen la dinàmica erràtica de l’esquerra, agombolaren quadres pacifistes i antinuclears i els donaren un horitzó polític. Han passat, amb els anys, a acceptar la intervenció de l’OTAN a Kosovo, i actualment, davant la precarietat energètica, no els han caigut els anells per allargar la vida de les centrals nuclears. Són evolucions a tenir en compte pels Verds d’aquí». «Els activistes han de triar entre parcs de plaques solars o Mart». «Això ho vaig sentir a dir a F. Oviedo –al front del projecte de parc solar d’Es Rafalot– donant a triar als opositors a aquestes actuacions d’energies renovables que empastissen el sòl rural». «Mart és encara molt enfora, no?» «Mart sí, però els parcs solars ja són aquí embrutant el camp de Mallorca». «Embrutant? Idò ja ho saps: o les foranes de Mallorca brutes o cap a Mart s’ha dit!»

Abans de partir cap a Mart, asegudets al Pesquero, demanen un poc de peixet fregit, uns calamars a la romana i canyes per tothom. «Fa vint anys que Amèrica i els seus aliats invadírem Iraq, que en queda de tot aquell merder?» «Jo t’ho diré: a nivell geopolític queda que Xina és ara la que fa de policia en aquells redols, Xina vol omplir el buit que han deixat els americans. I no només a Orient, també a Àfrica on, a part de la inversió econòmica, els xinesos estan rentant el cervell als africans amb les seves notícies i els seus programes d’entreteniment! Benvinguts al nou pandemònium del segle XXI!» «Ets un nostàlgic!» «I què? M’estim més el The Dark Side of the Moon de Pink Floyd –que, per cert, enguany ha fet 50 anys– que el ‘perreo’ i el ‘regueton’. No, i en Roger Waters encara sona, la setmana passada era a Barcelona; grans trobades sonores les de Pink Floyd!» «I no te creguis, els temes eren genèrics: la cobdícia, els pas del temps, la mort, l’alienació de l’home modern...» «L’alienació avui la provoquen els WhatsApps!» «Que dius!» «Tal com te dic. La pressa frenètica esperant que ens contestin els missatges que emviam i, si no contesten, tot d’una ens entra una ansietat o un temor al menyspreu del nostre contertulià de mòbil, això és alienació i no la de Pink Floyd! Sabíeu que és dels discs més venuts, després de Thriller de Michael Jackson i Back In Black de AC/DC ? Varen fer una doblerada!»

«Per cert, ja heu tret els doblers del banc? O els heu repartit un poc?» «No siguis pessimista!» «Pessimista? John Kenneth Galbraith a la Breu història de la demència financera diu que la memòria en problemes financers és de vint anys, després s’oblida». «Vint anys? Entre la fallida del SiliconValley Bank a Amèrica i la del Credit Suisse a Suïssa i la darrera crisi que començà el 2008 només han passat quinze anys! I va caure Lehman Brothers que deien que era massa gran per deixar-lo caure!» «A la pel·lícula Too Big to Fail un gran executiu diu, de la por al contagi: ‘La gent davant aquestes notícies de fallides de bancs es comença a demanar: Està ben guardat el meu diner?’ I, amb el dubte, comencen a retirar efectiu. I després es fan coes als bancs. Es destrossen caixers i en poques setmanes no hi ha llet a les botigues». «Ca! Això ara no pot passar!» «Per què? O t’has cregut tot això de l’economia circular i el turisme sostenible? Tu creus encara que el binomi obsessiu de creixement econòmic i desenvolupament tecnològic ens trauran de totes les crisis?»

Entren a port un parell de barques del bou amb les gavines que aletegen, darrere, darrere. ‘Qui dia passa, any empeny’, deia ma mare.