Futbol i metall

L’epopeia del Baleares fou fascinant. L’equip alçà el vol l’any 1920. Una colla de maquinistes de la Isleña Marítima constituí el Mecánico Futbol Club. La camiseta prengué els colors de la naviliera, tres franges blanques sobre fons blau. Però l’economia era magra i no pogueren comprar calçons. Què feren? Usaren les granotes de feina més foguejades i les escurçaren! A l’ensems, els operaris de la Fundición Carbonell, metal·lúrgics, bastiren un altra formació futbolera. En un no res, es fusionà amb el Mecánico. Es digueren Baleares Fútbol Club. La irrupció d’obrers fou un esperó pel futbol illenc. Però l’adveniment de la Dictadura franquista ho canvià tot. En síntesi, l’any 1942 es costituí el Club Deportivo Atlético Baleares. La base social balearica era més nombrosa i humil i s’imposà als atléticos, de clase mitjana.

Ma mare m’explica episodis entranyables. Alguns diumenges se n’anaven, pare i filla, a veure els partits del Baleares. El meu padrí era obrer i balearico. Tenia consciència de classe. Nomia Miquel Bisbal i era operari metal·lúrgic a Manufacturas Femu, una empresa destacada, fundada l’any 1927 a Palma. La firma es dedicà a produir broques i eines. Padrí, cada dia tornejaves peces i eines. Me deman, el procés de donar forma a un fragment de metall, era creatiu? Vos afanyavau per fer feina a escarada? La jornada, era molt feixuga? Tenieu dret al descans? En el meu estudi hi ha un diploma emès pel Sindicato Provincial del Metal de Baleares. El document certifica que l’any 1958 Miquel Bisbal rebé un Premio a la Antigüedad en la Empresa pels 33 anys dedicats a Manufacturas Femu. La fàbrica fou militaritzada els anys de la Guerra Civil i ell hagué de tornejar gallets de pistola!

Miquel Bisbal continuà feinejant a la firma fins que morí. L’any 1969 tenia 62 anys, era oficial segona i en fèia més de 40 que s’esllomava a la Femu. Era un torner molt experimentat. Avui, ostentar aquest rècord de permanència a una mateixa empresa és inaudit.