El periodisme de denúncia social i política d’Aurora Picornell

Els articles d’Aurora Picornell a banda del caire polític, tenen un caràcter social. Tracta temes que és impensable que es publiquessin als diaris de l’època, com El dia, La Almudaina o La Última Hora. En els articles a Ciutadania revista del republicanisme federal, reivindica des del dret de la dona a vestir com vulgui fins a la denúncia de les escoles per infants on els nins estaven amb molt males condicions. Reclama la construcció d’una maternitat on acollir «a tanta criatura abandonada i que aquesta llar la pot posar en marxa l’ajuntament per menys de 50.000 pessetes» i destaca que «no obstant aquests diners ben podrien haver-se gastat en amuntegar unes pedres a l’antiga plaça del Mercat». Possiblement, al·ludeix al monument dedicat al polític mallorquí conservador Antoni Maura. A Ciutadania»escriu un article titulat ‘Los asilados’.

«Avui dedicarem aquestes notes a aquests angelets al que la gent anomena ‘ses blavetes’ i ‘ses vermellletes’». «Aquestes nines, que veiem cada dia darrere la negra tristesa de les carrosses mortuòries, m’han cridat més d’una vegada l’atenció. Em sorgeixen coses que així com em venen al cap, tal vegada són un poc crues». Es demana: Per què existeixen a Palma uns asils que per subsistir han de fer pidolar als asilats? I envia un missatge als responsables polítics. «¿Per què guarden a les arques de la nostra Diputació milions de pessetes mentre que els qui estan o haurien d’estar tutelats per aquesta institució han de pidolar o anar a ajudar a enterrar morts?», pregunta.

Per acabar una sèrie d’articles a Ciutadania descriu una altra institució de l’època. Es tracta de ‘les arrepentides’. «Existeix a Palma una casa anomenada ‘les arrependides’. Allà van les desgraciades que no saberen, pogueren o volgueren conservar la seva honra. Aquesta casa està regentada per monges. A ningú se li hauria d’haver ocorregut que les extraviades estiguessin en mans respectables però inadequades per aquesta tasca. És un despropòsit que les monges assisteixin als asils, hospitals i cases de correcció. Una monja no pot cuidar un nin amb amor maternal, perquè va fer renúncia de la maternitat. No pot tenir cura d’un malalt, perquè ha de practicar el dualisme i aquest ensenya que les misèries d’aquest món, les desgràcies i els mals, són el camí obert cap a la segona i eterna existència». Demana a l’Ajuntament la creació d’un cos d’infermeres que puguin atendre els malalts. I que substitueixi la institució de ‘les arrepentides’ perquè per aquestes dones «haurien de ser el sol i la llibertat i no la foscor i el fred d’un monestir».

Els articles tenen un marcat caràcter social, denuncien situacions sagnants i descriuen una societat injusta on els responsables públics –Diputació, Ajuntament– no assumeixen les seves responsabilitats.
Denuncia també les condicions laborals de les modistes «que fan feina nou o deu hores diàries per una pesseta o menys». El periodisme de caràcter social no es podia fer a la premsa diària, en mans de l’església, o el gran capital, com el Bisbat de Mallorca o el financer Joan March. Les publicacions de partit es podien permetre una major obertura en la crítica social. Aurora Picornell també denuncia les condicions del treball de la dona, la carestia de la vida, la hipocresia social i les males condicions de l’habitatge a Palma, entre altres temes. És un periodisme compromès i també bastant ben fet, correctament escrit. Uns articles que posen en relleu una gran anhel de transformació social.