Pous

Hi ha frustració quan tens gent que estimes al seu propi pou. I a vegades, no pots fer res, només mirar com s’enfonsen. Perquè les ones arrosseguen a alta mar i sense fer peu és complicat saber què fer o com acompanyar. Ara bé; no sempre ho hem de saber com ajudar a algú o ni tampoc estar on l’altre necessita; no sempre es pot. Diu na Leila Guerriero que «la gente no salva a la gente: la gente se salva sola». I és una mica veritat. Com també és cert que, tot i que ens hàgim de salvar sols, està bé que algú et doni la mà.