Analògica i/o digital

L’encapçalament de l’article no és atzarós. En acabar la carrera a la UIB (1992) vaig quedar lligada per sempre a la història econòmica. En el decurs del tot el meu periple professional me vaig entossudir en desxifrar l’impacte de les activitats econòmiques en la vida dels treballadors del segle XIX. Per què amoll aquest historial? A ca nostra hi havia una màquina d’escriure, mai no havia vist un ordinador. El primer cop que vaig grapejar una computadora va ser a la UIB. I en aquelles mateixes coordenades temporals apareixia Internet! Em va venir d’un pèl que el cap no m’implosionàs. Acoblar el segle XIX i Internet esdevingué un desafiament fascinant!

La meva educació, inclosa la universitària, fou analògica 100 %. Per això, el trànsit cap al món digital va ser molt pausat. Les transicions que afecten a les estructures mentals són molt triganeres. L’article de Karelia Vázquez titulat «Sensatez analógica contra euforia digital» (publicat a El País Semanal el passat 29 de febrer) demostra que els llindars entre l’experiència analògica i la digital no són categòrics. Són més difosos del que pensam. L’autora ha acunyat un concepte engrescador: phygital. És una fusió entre el món físic i la societat digital. «Lo analógico también resiste en un territorio totalmente abducido por lo digital.»M’encanta el paper, els llibres són el buc insígnia del meu batibull de paper (postals, fulletons…). I col·leccion llàpisos des de fa més de 40 anys, és l’instrument d’escriptura més primitiu. Karelia Vázquez posa l’accent en recerques que adverteixen que el llapis, el paper i el contacte humà milloren certes activitats a l’empresa.

No vull defugir del món digital, he après moltíssim. Negar-ho seria una insensatesa. Però, en essència, som analògica i ser així em fa immensament feliç.