La generositat de Pere Pascual

Afortunadament, com amb tantes altres coses relacionades amb en Pere, jo estava equivocat. En Pere Pascual era un home modern i molt culte, en tots els aspectes de la seva persona. La primera vegada que vaig entrevistar-me amb ell ja ho vaig descobrir. El que em va impressionar més d’ell va ser la seva generositat i la seva excel·lent predisposició envers els somnis dels altres. Li vaig regalar i dedicar unes quantes obres meves de teatre, que feia poc havia escrit i publicat. Sense presses, anàrem consolidant la nostra amistat. A mesura que passaven els anys, jo l’anava informant sobre la meva creació com a autor teatral. Quan va adquirir El Convent i el va transformar en un centre cultural i de beneficència, i després en el Menjador Social d’Inca, que encara està funcionant, vaig deixar-me veure per aquell indret. Ens veiérem sovint, fins i tot en algun viatge a Barcelona. Va posar a la meva disposició els seus hotels per passar-hi uns dies o escriure-hi alguna de les meves obres. Jo no vaig atrevir-me mai a fer servir el seu quixotisme, però igualment l’agraïa. Fa quatre o cinc anys, la directora catalana, Marta Montblant, va iniciar un gran projecte per produir i dirigir la meva obra Llull: l’amic de l’amat, amb un alt pressupost. Totes les institucions dels Països Catalans s’interessaren a finançar-lo, però l’únic que va posar els diners sobre la taula, en aquest cas a petició meva, va ser en Pere. Tothom, al final, a poc a poc, va anar refredant la seva col·laboració, llevat del mecenes inquer.
Així era l’amic Pere Pascual. Estic segur que ara mateix ja està organitzant algun acte cultural i benèfic amb participació de tots els àngels que li han donat la benvinguda al Cel. Demano a Virgili Moreno, el batle de la ciutat, que posi el seu nom a l’espai públic que s’està executant davant el Teatre Principal d’Inca. Tant de bo!