Llorenç CapellàPalma03/03/23 0:29
TW
1

Prop de les set de la tarda, entre dos foscants, Joan Ribas i Andreu Trobat arribaren al Puig Moltó, una possessió de Montuïri, a tocar de Pina, amb la intenció d’apoderar-se de les quaranta mil pessetes que l’amo havia cobrat de la venda dels porcs. Venien de Palma, amb bicicleta. S’aproximaren a les cases amb una mitja de seda passada pel cap i armats amb una pistola d’altre temps, un ganivet i una porra de ferro folrada de goma. Era el 8 de desembre de 1948, festa de la Puríssima. Tot just travessar el portal, Ribas va fer un tret intimidatori. Els amos, el pastor i el porqueret eren a taula. Començava la tragèdia. L’amo, en comptes d’acoquinar-se, va plantar-los cara. La madona va refugiar-se en el pinar, l’escopeta de caça que el porqueret havia despenjat d’una paret de la cuina va empunyar-la el pastor... L’amo va rebre múltiples ganivetades i un cop de porra al ventre, que li provocaria peritonitis. Li deien Miquel Nicolau, i va morir sis dies després. La madona nomia Rosa. El pastor Jeroni i, el porqueret, Miquel. Sorpresos pel coratge de l’amo, els dos assaltants fugiren de pressa, però el pastor va ferir l’Eivissenc d’un tret. L’Eivissenc era Joan Ribas. Al seu soci, Andreu Trobat, se’l coneixia com el Saboner. Aquest, en comprendre que l’Eivissenc li era un destorb, no va dubtar a tallar-li el coll i, creient-lo mort, el va abandonar en el porxo d’una caseta.

Tanmateix va sobreviure, i la seva confessió va permetre a la policia concloure les investigacions en pocs dies. Fins aquí, la primera part del drama. El crim del Puig Moltó va commocionar tot Mallorca. L’historiador Guillem Mas Miralles en va deixar testimoni en un llibre, Es Puig Moltó, 1948: els fets; també els besnéts de l’amo han contribuït amb un treball de memòria oral a la reconstrucció de la història. Ara, Alejandro García Llinás ens sorprèn amb Conversión de dos bandidos, un llibre que porta per subtítol El crimen de Puig Moltó. L’entramat narratiu se sosté en dos pilars: la biografia delictiva dels assaltants i el consell de guerra que acabaria amb Ribas i Trobat en el garrot. García Llinás ha fet una lectura minuciosa de la paperassa judicial, basada en la llei sobre terrorisme i bandidatge de 1947, d’una clara intencionalitat política i repressiva. Us en faig un tast: Els delictes de terrorisme i bandidatge són la «secuela de la relajación de vínculos morales y de la exaltación de los impulsos de crueldad y acometividad de gentes criminales y inadaptadas». D’aquesta manera la Dictadura justificava la liquidació física dels maquis, però la llei també servia d’advertència, com ho havien estat les forques a la vora dels camins, per a la població en general. Les gloses del Puig Moltó ens remeten a un univers on el càstig és el valedor dels principis morals. «Hem d’anar per bon camí/ per no pegar travelada,/ hem vist que encara s’usava/ que el qui mata ha de morir». Per les pàgines de Conversión de dos bandidos transiten militars, clergues, joves d’Acció Catòlica, tots encaminats envers un destí preescrit, l’ajusticiament de l’Eivissenc i el Saboner. La nit de l’execució varen clavar-se una paella. Manolete y Carlos Arruza, els dos toreros més famosos del moment, es deixaren fotografiar a Dígame compartint una immensa paella. La paella va ésser el primer element simbòlic d’un país en blanc i negre, immers en la misèria.