Quaranta anys. Quaranta anys que ens han canviat. Quaranta anys de feina pel benestar dels nostres ciutadans. Quaranta anys tractant de treure el millor de la nostra terra. Quaranta anys assumint els reptes dels nostres temps. Quaranta anys sense oblidar la nostra idiosincràsia, les nostres arrels, ni d’on venim. Quaranta anys construint el que som. Quaranta anys d’encerts i de valuosos aprenentatges. Quaranta anys de debat lliure i serè de cap a on anam. Quaranta anys del nostre Estatut. Quaranta anys de l’autonomia de les Illes Balears.
Aquest 1 de març sí celebram una data històrica. Celebram l’entrada en vigor del nostre Estatut i del naixement d’aquestes illes com a Comunitat Autònoma. En aquell moment, jo no tenia molt més que l’edat que avui té la meva filla, que ara tot just comença a gatejar. Per tant, de la mateixa manera que tota una generació ens reivindicam com a fills de la democràcia, també vull reivindicar-me com a filla de l’autonomia.
I no he conegut altra cosa, però tampoc imagin millor manera d’enfrontar-nos al futur que des d’aquest model que tant bé conjuga la gestió d’una realitat singular i genuïna com la nostra, marcada especialment pel fet de ser unes illes, però també per tenir una història i cultura pròpies, amb la vertebració del projecte comú i ambiciós d’una Espanya plural i diversa.
Quaranta anys després, podem dir sense dubtes que la història de la nostra autonomia és una història d’èxit, que ens ha permès assolir les majors cotes de benestar i prosperitat mai conegudes a aquestes illes, les majors cotes de drets i llibertats, d’avanços i modernitat. També d’errades, de les quals, sempre n’hem extret una lliçó, però que no ens impedeixen poder defensar amb orgull l’autonomia de les Illes Balears.
Com a presidenta del principal partit del centre-dreta, de l’espai liberal, reformista i moderat d’aquestes illes, no vull desaprofitar el dia d’avui per reconèixer la feina, l’aportació i el paper imprescindible dels partits d’aquest espectre, i dels que ens sentim hereus, per a la nostra autonomia, des de l’Aliança Popular (AP) de Gabriel Cañellas, a la Unió de Centre Democràtic (UCD) de Jeroni Albertí i Francesc Tutzó, passant pel Partit Demòcrata Liberal (PDL) d’Antoni Marí Calbet.
Tots ells, per cert, protagonistes indiscutibles en un moment o l’altre. En aquell Consell General Interinsular preautonòmic, en aquella Comissió dels Onze que redactà l’Estatut, juntament amb els representants del PSOE, del PCE, del Partit Socialista de Mallorca, del Partit Socialista de Menorca o dels Independents de Formentera, sempre amb aquell esperit de màxim consens de la Transició; en els debats i discrepàncies inevitables fins a la seva aprovació en el Congrés dels Diputats; i també, de manera destacada, en el desenvolupament de l’autonomia amb ni més ni menys que els quatre primers governs autonòmics a les Illes Balears.
De fet, no podem ignorar la transcendència de les primeres legislatures en la construcció de l’arquitectura política d’aquestes illes, de la base legislativa i normativa, quan encara estava tot per fer. Per tots ells, el meu màxim reconeixement.
Tampoc es pot oblidar el paper clau del Partit Popular en l’impuls de la reforma de l’Estatut al 2007, per adaptar-lo a les noves realitats d’un nou mil·lenni, a la integració a la Unió Europea i a la consolidació del model autonòmic a Espanya.
I avui, que podem reivindicar ben orgullosos la nostra autonomia, les nostres institucions, la nostra identitat i la manera de ser des de cada una de les nostres illes, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Hem de seguir aprofitant totes les eines que això ens dona per seguir fent feina en un futur de benestar i llibertat per als nostres ciutadans, un futur que garanteixi oportunitats per a tots, que afronti els reptes de la sostenibilitat i del canvi climàtic, que segueixi potenciant el talent i la nostra cultura, un futur d’ambició per a aquestes illes, on no es miri de reüll altres comunitats. I ho hem de fer amb aquell esperit dels grans consensos com amb el que es va fer el nostre Estatut. Orgullosos de l’autonomia, orgullosos de les Illes Balears.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Estimada Sra. Prohens, muchas gracias por aclararme las dudas: mi voto no será para usted. No porque usted tenga una patita catalanista que enseña de vez en cuando para no ganarse enemigos lingüísticos no porque usted anteponga el uso del español para sus amigos de Madrid y aquí más de lo mismo (igualito que el PSOE), tal vez por vergüenza o tal vez porque le gusta caer antipática al 75% de la población que habla castellano las 24 horas del día en Baleares (mire usted las estadísticas). No porque usted sea incapaz de construir un proyecto alternativo al PSOE desde el esfuerzo y desde el duro trabajo día a día, y no porque usted sea tan poco hábil para hacer listas útiles en los ayuntamientos de Mallorca que consoliden un cambio que sin duda necesitamos. Y no por otras muchas razones que se podrían decir de su penosa gestión en la oposición y su llegada al poder casi de rebote, sino por esta frase: "Quaranta anys després, podem dir sense dubtes que la història de la nostra autonomia és una història d’èxit, que ens ha permès assolir les majors cotes de benestar i prosperitat mai conegudes a aquestes illes, les majors cotes de drets i llibertats, d’avanços i modernitat." Ha sido leer eso y mi cabeza casi revienta ante tamaño insulto a la inteligencia de cualquier persona coherente y con ojos en la cara que lean, cada día en Ultima Hora con todo lujo de detalles, lo que pasa en estas sufridas islas, llena de delincuencia, de carestía para los débiles, de dramas por falta de ayudas sociales, de drama en la búsqueda de vivienda digna, de problemas educativos y sanitarios, de problemas de insularidad cada día más lamentables, de problemas con el transporte, con la ausencia de planificación del crecimiento en el Levante y en Noreste de la isla, que estamos abandonados a nuestra suerte sin buenas carreteras, hospitales o servicios industriales y de ocio. Sin duda hay que tenerlos cuadrados para soltar semejante "perla" y quedarse tan tranquila en su sofá. Menos mal que usted, si es que gobierna algún día (peores cosas nos han pasado), no lo hará con mayoría: sería el horror, dejarla a usted gobernar en mayoría sería peor que soportar otra vez a Armengol ocho años más.
La autonomía habrá sido una historia de éxito para usted que se levanta diez mil euros al mes "trabajado" bien poco (y otros 10.000 € su marido), réditos todos ellos derivados de cargos públicos y pagas del partido. El resto de ciudadanos nos levantamos a las 6 de la mañana para ir a trabajar y con nuestro salario no llegamos a final de mes. Qué alejada está usted de la realidad de la calle. Ha trabajado alguna vez de algo ajeno a la política -por ejemplo de su profesión (traductora)-?