Fa 150 anys, Espanya anava cap a República Federal. L’article primer de la non nata Constitució ens reconeixia com un dels 17 Estats. L’Estat de les Illes Balears. El nom no fa la cosa, però hi ajuda.
Allò no va anar bé. Espanya preferí els Borbons. El pack que representaven, perquè el republicanisme n’era una alternativa sistèmica: democràcia, llibertats, progressisme, aconfessionalitat. Els postulats pels quals foren combatuts i blasmats són avui majoritaris. El federalisme, no.
Aquella Constitució entenia la nació espanyola com el producte d’uns suposats pactes sinalagmàtics, que ja no se podien trencar unilateralment. Tanmateix, la simple idea d’una pluralitat d’Estats descomponia ventres al segle XIX. Com ara. Tampoc hi combregava el nacionalisme conservador (Prat, Arana), pels quals la nació és un fet, no una decisió. Almirall, Rovira i Virgili o Castelao, en fan una síntesi progressista, des de l’evidència que la voluntat d’un poble respon a la història, la cultura, la identitat.
En un precipitat natural, fa 100 anys, Macià fundava Estat Català, independentista i confederal (iberista). En fa gairebé 50, la Federació de Partits Socialistes reivindicava els lligams entre esquerra i federalisme. Amb poc èxit... i subsegüent desbandada cap al PSOE. El nacionalisme català i basc forjaren un altre paradigma. Els supervivents, el PSI/PSM o el PSG, s’hagueren de reinventar.
ERC apel·la a l’esperit republicà. En una societat escaldada. Abatuda, que no retuda. Sense protagonisme del principi federatiu, sense aliances estructurals. En tot cas, l’afany per consensuar les regles per exercir el dret a l’autodeterminació és sa, pedagògic. Tot i el menyspreu espanyol.
Pere A. Mas, mestre meu en els inicis professionals, hi ha dit la seva. És d’agrair, perquè, just de fer-ho, trenca el tabú. Hi hem de convenir que les decisions institucionals bàsiques d’una societat demanden majories qualificades. Ens posa d’exemple els procediments per constituir comunitats autonòmiques o per alterar termes municipals. El matisaria, però poden ser referències útils. Lo que no és admissible democràticament és negar el dret a decidir, i Espanya l’ha convertit en un crim.
10 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Luís, en Mallorca, por si no lo sabías, se hablaba castellano mucho antes de la época de Franco, así que lo de la "castellanización heredada del franquismo" no viene a cuento y entiendo que esta frase obedece a la doctrina de partido como dirían tus camaradas de MES
Guiem BassaQui margina es mallorquí sou es nacionalistes espanyols. Es castellà no està marginat sinó fomentat: encara no hem revertit sa castellanització heretada des franquisme.
AngelcaídoSa llengua pròpia de Balears no se pot canviar perque no podem reescriure s'història. Fa vuit segles que tenim sa llengua catalana com a pròpia i fa vuit segles que la transmetem generació darrere generació fins avui. Això ès història i no hi ha votació que la pugui reescriure. S'Espanya castellana que somiau es nacionalistes espanyols no ha existit mai. Això també ès història i tampoc no hi ha votació que la pugui reescriure. Es nacionalisme espanyol no té remei!
Usuario registrado....y con la mayor corrupción de la Unión Europea.
Historia ficción: ¿se imaginan que la mayor parte de las élites comerciales y botifarras de Mallorca de los siglos últimos no se hubieran sometido por un plato de lentejas (titulillos de marqués, conde... y cuatro carguetes) al Rey y Consejo de Castilla y lo hubieran hecho, por ejemplo, a SM britànica, o a nadie?. Pues ahora Mallorca sería un estado soberano y riquísimo. Miren a Malta que corrió mejor suerte: un país independiente dentro de la UE.
Pero quien a parte de usted a solicitado "REFERÉNDUM PARA CAMBIAR LA LENGUA PROPIA DEL ESTATUT DE BALEARES"?? No invente!
Los que están pidiendo REFERÉNDUM de forma espasmódica en Cataluña, son los mismos que SE POSICIONAN EN CONTRA de un REFERÉNDUM PARA CAMBIAR LA LENGUA PROPIA DEL ESTATUT DE BALEARES. Qué fácil dejarlos en evidencia.
Obtengan ustedes los votos necesarios en el CONGRESO, disuelvan las CORTES y hagan un REFERÉNDUM que PERDERÁN.
El día que tengamos "dret a decidir" se os acabará el cuento del catalanismo y la marginación del malorquín y el castellano. Vos ne guardareu com de caure. Precisamente habéis ocupado la educación y la administración a puerta cerrada, y sin "majories qualificades".
Cada vegada que votem, decidim. Ara, el 28 de maig decidirem. A final d'any, probablement, també decidirem. El que passa és que hem d'aceptar el que decidim entre tots.