TW
0

La magnitud del programa NextGeneration posat en marxa per la Unió Europea és tal que resulta difícil calibrar-la en la seva justa mesura. Per fer-nos una idea, els més de 2.000 milions que preveim que arribin a les Illes en els pròxims 4 anys, entre Mecanisme de Resiliència i altres vies de finançament europeu, multipliquen per 10 les quantitats que habitualment s’assignaven a l’arxipèlag a través dels programes operatius ordinaris de cohesió. En aquest sentit, una de les nostres responsabilitats és detectar els entrebancs i proposar les solucions per superar-los. De fet, des del Govern de les Illes Balears hem reclamat al Govern de l’Estat millores en el model de cogovernança que donin més marge de decisió a les administracions autonòmiques i locals, les que millor coneixem les necessitats i els reptes dels nostres territoris.

Podem sentir-nos ben orgullosos de ser els primers en captació de recursos del Pla de Recuperació en proporció a la població, amb més de 730 euros per habitant, i líders també en execució dels recursos transferits, amb un 68 % dels fons disponibles ja en execució. I la màquina no atura: hem publicat 361 milions d’euros en convocatòries d’ajuts, un 30 % dels quals van directament a finançar iniciatives del sector privat; hem licitat 257 milions en contractes d’obres i serveis públics que arriben de manera indirecta també a les empreses; i tenim gairebé executats els 300 milions del fons REACT que la UE ha posat al nostre abast per enfortir i modernitzar els nostres serveis públics.

Hem sabut posar damunt la taula projectes d’inversió pública quan les circumstàncies ho han requerit demostrant capacitat de planificació i compromís amb la millora dels serveis que donam a la gent, un tret característic d’aquest Govern. Això no vol dir de cap manera que deixem de banda el sector privat. Més de 5.000 empreses i particulars ja són beneficiaris dels fons europeus gràcies als projectes presentats, i a hores d’ara existeixen més de 60 convocatòries de subvencions en termini, de les quals 44 són obertes a empreses. Cada dia veim nous casos de somnis realitzats, d’il·lusions complides i de grans idees fetes realitat per part d’emprenedors, autònoms, empreses grans i petites de les Illes que han accedit a ajudes NextGeneration: desenvolupament de llauts elèctrics, iniciatives per aplicar l’intel·ligència artificial a models d’eficiència energètica, creació de comunitats energètiques autosuficients, inserció laboral de joves científics... Palpam amb les mans els exemples de com avançam cap a una economia del coneixement, que aposta per la ciència, pel talent i per les idees. En són una bona prova els tres projectes REDTECH que compartim amb altres regions per a l’impuls de la innovació tecnològica –dos sobre intel·ligència artificial i un sobre ciberseguretat–. També els plans complementaris de ciència, amb iniciatives balears en quatre d’ells: astrofísica i física d’altes energies, ciències marines, biodiversitat i biotecnologia aplicada a la salut.

Malgrat que aquest canvi no es fa en dos dies, hem sembrat la llavor d’un nou model i començam a veure’n els resultats. Estic segur que, d’aquí uns anys, quan aquest canvi estigui consolidat, ningú que faci la vista podrà negar com d’importants van ser els fons europeus per a la nostra Comunitat. Explicarem a la generació futura d’europeus que aquella mostra de solidaritat d’envergadura històrica va fer posisbles els canvis necessaris per arribar a un nou model de societat més sostenible, equilibrada i cohesionada.