Guillem FronteraPalma13/02/23 0:29
TW
4

El muntatge fotogràfic de Terraferida que ens mostra en vista aèria l’ocupació del territori del 2015 al 2021 ens parla de moltes coses a més de denunciar el malbaratament del país cap a la seva destrucció total. Però, sobretot, proclama la presència entre nosaltres de veritables enemics de la nostra terra. Enemics, no ens podem enganyar amb la rutilant nomenclatura (empresaris, emprenedors, etc.) que permet una fraseologia optimista i piadosa. Molts d’ells caldria anar a cercar-los fora de l’illa. Per als malfactors no hi ha límits ni barreres. Qui sap si a l’ombra de qualsevol d’aquests edificis nous hi ha un grup de lladres de Wall Street, una panda de gàngsters en paradisos fiscals. Segur que sí. Però sense la gent del país tanta destrucció no seria possible. Complicitat, resignació, qualsevol d’aquestes actituds és suficient perquè uns indígenes enemics del país prenguin iniciatives o s’ajuntin amb assaltadors foranis per derruir una illa que estava cridada a ser l’estrella Polar del Mediterrani.

I no podem excusar-nos en falsa ignorància ni en altres banalitats. Els enemics del país actuen sovint a plena llum, davant de la nostra mirada esmaperduda, segurs que ja hem arruïnat tota capacitat de reacció. Quin país volíem i quin país ens han deixat amb la nostra aquiescència? I aquí s’acaba tot, poden els poders municipals, insulars o governamentals deixar el futur en mas d’avariciosos rapinyaires, que, quant més se’ls sigui permès, més en voldran i més destructius i corruptors es tornaran?

De vegades cal preguntar-se d’on poden sortir les noves veus, les noves urpes que treguin del país, amb forca o trabuc, tots aquests enemics, abans que ells se’n vagin per pròpia voluntat quan ja no quedi ni un pam quadrat de territori per sollar, minar i enverinar. La realitat d’aquests anys ens aporten indicis suficients per creure que, si el poble hagués associat a la dictadura la destrucció del país, ja ens hauríem aixecat i no en so de pau. És hora que algú –si pot ser, tots– tengui el que es mereix, que pagui amb la moneda que més li dolgui –anys de manca de llibertat i de menyspreu, per exemple– una part del mal que ha fet. Si ens quedam mans plegades, encara sorgiran més enemics del poble i abusaran de la nostra pau desarmada.