Josep M. LlauradóPalma02/02/23 0:29
TW
0

Probablement, ni el llibre que acaba d’escriure (El pensament blanc) ni les aparicions a la televisió (la més recent a casa nostra al Col·lapse, dissabte a TV3) faran que el futbolista francès Lilian Thuram sigui famós entre els joves europeus i d’arreu. Alguns recordaran que fou campió (i després subcampió) del món i jugà al Barça entre el 2006 i el 2008, però pocs n’hauran seguit la trajectòria com activista contra el racisme i les desigualtats socials. Sí, haver guanyat un Mundial t’obre un munt de possibilitats per alçar la veu, o fer negocis, entre moltes, però pocs esportistes d’elit baixen al fatigós fang de la política i pocs superen els filtres mediàtics generacionals. No passa res, els joves es distreuen amb els influencers i els tiktokers, comptam que no es miren gaire els mitjans tradicionals ni confien en la política tradicional i en aquests justos moments van abandonant els esports tradicionals a favor d’esguerros com la Kings League, i apel·lar a la seva consciència suposa una feinada. Per ventura per això més d’un periodista ha presentat Thuram i la seva lluita antiracista recordant que rebutjà ser ministre de Sarkozy, com si en diguessin «És un dels nostres, no volgué ser un polític com els altres...».

El que proposa i crida Thuram és ben clar en aquest més que recomanable llibre, però paga la pena afegir, també com a presentació (i invitació a llegir-ho), que Thuram hi parla, tot avisant-ne, del «racisme dels no racistes». El racisme pur i groller, el que domina en les ultradretes, és visible i per descomptat alarmant, i manté una visible taca que n’avisa dels perills i recorda els crims que ha originat. Aquest altre és diferent, menys patent, insidiós, i sovint es desplega després d’un «Jo no som racista però...». Thuram demana als joves que siguin prou vius i valents per reconèixer la nostra història i calcular les generacions que encara falten per superar El pensament blanc: la creença, tan infundada com còmoda i aprofitada, que identifica el nostre punt de vista no com una ideologia més sinó com la mesura de totes les altres. ¡Recomanable per a tothom, especialment per als que reclamen que l’esport no s’ha de mesclar amb la política!