«El mierda de tu padre»

Al carrer hi havia una dona d’uns 65 anys, mare-padrina. L’altra dona en devia tenir 35 i era la mamà de dos infants. Una nina de 3-4 anys i un nin de 7-8. Una veu aguda i recriminadora ens feu alçar el cap: «¡no te has puesto los calcetines!», li digué la mamà a la filla. La nina petita la mirà amb ulls dramàtics. La mare sospirà llargament i ordenà al fill, «anda, ve a buscarle unos calcetines a tu hermana». El nin contestà llastimosament: «Yo no sé donde están sus calcetines». La mare rebufà i partí cap a ca seva, 150 metres més enllà. La responsable de vetllar pel benestar de la filla era la mare (no dic pare, perquè no hi era en aquell moment). La progenitora tornà i li enfundà els calcetins a la petitona. Mentrestant, la padrina parlava amb el net i de cop, explotà: «Si el mierda de tu padre se vuelve a ir de caza, te desheredo». Es pardals, això li enflocà la yaya al net de 7-8 anys! En el meu enteniment no hi cap padrina que li digui a un nin petit que el seu papà és un merda o qualsevol altra barrabassada. Però la filla romangué impassible. La mare acabava de dir que el seu home és un mierda. Aquestes dues dones estan tallades pel mateix patró, comparteixen els mateixos codis. I no conec als seus homes... Pens en els infants que viuen en aquests ambients. Els experts alerten: els efectes de la violència verbal dels pares sobre els fills són duradors. Quan se converteixen en adults poden repetir idèntics comportaments.

Hi ha persones que escridassen a plens pulmons pel carrer i no s’enpagueixen de fer-ho. És la seva forma de relacionar-se amb l’entorn? Són concients de la seva conducta? Per jo representen un forma desagradable de contaminació acústica. Són persones incíviques, mal educades i barroeres. Pertorben la vida de les persones pacífiques, assenyades, de la majoria. M’agradaria que tothom gaudís d’una convivència plàcida, tranquil·la.