Pere Fullana29/01/23 0:29
TW
0

ervidor se sent incapaç de fer pronòstics sobre el futur polític de les Illes Balears. He estat un mal apostador i un nefast quinielista. Observ i plant cara al futur amb optimisme i esperança, la qual cosa no significa que tengui excessiva memòria de frustració, però si una clara evidència que no acab de veure ni els grans ni els micro moviments de tall electoralista i, molt menys encara, endevinar les característiques de l’escenari polític a les Illes a partir del mes de juny de 2023. No obstant això, tinc un certa convicció que els partits tampoc no s’acaben de refiar ni de les enquestes ni dels estudis que s’ofereixen des de les cuines de la sociologia electoral.

A mesura que ens aproximam a l’escenari de les eleccions hi ha un cert consens que caldrà lluitar per la conservació de la democràcia i reflotar allò que fins a dia d’avui sembla el millor dels sistemes de funcionament d’una societat. El model de democràcia dels darrers vuitanta anys potser necessita passar una revisió a fons i superar aquest clima desfavorable que està patint. Atacar la democràcia és relativament fàcil i simplista, apostar per canviar el sistema electoral acostuma a ser un tema recurrent sempre que arribam al final d’una legislatura marcada per la fatiga i la grisor. Quan arriba el mal temps allò més fàcil és esperar que la tempesta escampi, com allò més normal i més rutinari del món. El clima electoral té un aire d’enrariment i d’interinitat, precisament perquè està pensat per afectar més les emocions que els argum ents.

Arriba l’esprint final, un bon moment pels especialistes, però també la gran oportunitat pels equips disciplinats i ben treballats. No cal insistir, però és clar que el futur està en joc, però no estam davant un joc, ni davant una realitat que permeti massa frivolitats. Estam a temps, encara, de fer un exercici tranquil d’aprenentatge i saber que tot és campanya. Una de les grans evidències del segle XXI és la divisió i el trencament de les societats en dos grans blocs, en dos grans models. Però també que aquesta ruptura pot ser superada per una acceptació democràtica i oberta de la pluralitat. Les coalicions ben assumides i ben treballades poden ser més eficients i més resistents que el bipartidisme simple i tradicional. La grandesa de la democràcia descansa sobre fonaments gens dogmàtics, ni tancats. L’única democràcia que no funciona és aquella que pretén sobreviure sense demòcrates. A punt de commemorar el quarantè aniversari de l’Estatut d’Autonomia (1983-2023) potser encara n’hi ha massa que no acaben d’adonar-se del que això significa.