Guillem FronteraPalma23/01/23 0:29
TW
0

El 2011, el fiscal antimàfia Catello Maresca va detenir Michele Zagaria, el capo del clan dels Casalesi, un dels més poderosos de la Camorra napolitana. Va ser un èxit per a la policia. Però els èxits no sempre milloren la teva condició: Zagaria concentrava en la seva persona una autoritat que feia anar els seus amb el ciri ben dret. La seva detenció, però, obrí un terrible període de violència per ocupar el lloc que havia deixat lliure. D’aquest fet i de les seves conseqüències en parlaren obertament les autoritats policials. No arribaren a lamentar l’empresonament de Zagaria –a qui se li acut?–, però les seves paraules deixaven traslluir una certa nostàlgia, una enyorança de l’autoritat mafiosa, sense la qual havia esclatat la guerra a Nàpols. Els passava com a aquella alta funcionària del M16 que dóna instruccions a James Bond. Aquest no les segueix amb rigor i s’arma un embull entre diversos serveis d’espionatge. L’alta funcionària (Juli Dench) s’exclama, per a ella mateixa: «Com enyoro la Guerra Freda!». Aleshores tot estava més clar. A Nàpols, amb un capo fort, també.

Segons Ayuso (Isabel Díaz, presidenta de la comunitat de Madrid), Pedro Sánchez «vol acabar amb l’Espanya de la Transició i menar-nos a una república federal, laica i plurinacional». I per què Sánchez ho duia tan amagat? És que no li interessa guanyar totes les eleccions que ara formen l’horitzó polític? No s’entén per què els socialistes han deixat a la senyora Ayuso el privilegi d’anunciar la bona nova. Qui no firmaria a favor del projecte polític manifestat per la presidenta de Madrid? La insuportable rapidesa del món dificulta que et puguis prendre seriosament el lema comunista ‘Aquí i ara’.

El papa Climent XI, que va gaudir de la màxima col·locació de la jerarquia catòlica del 1700 a 1721, va tenir una relació manifestament millorable amb Cristina de Suècia, que el 1654 havia abdicat de la seva també interessant col·locació. Cristina es va moure per Europa, amb freqüents estades a Roma. Podem entendre la seva desavinença amb el papa llegint el que va dir d’ella: «És una reina sense regne, una catòlica sense fe i una senyora sense vergonya». Els reis i les reines de les nostres contrades han tengut la sort de tractar amb papes més amables.