Facilitadors

Cadascú es guanya les garrofes com pot, i si la gent sap fer màrqueting per descansar la consciència de pares i mares, buidant-los la butxaca, alabat sia Déu. Hi sobrevolà el «Qui es vostè per dir-me què he de regalar als meus fills...», però ningú es volia mal i tot fou serè.

Després he vist que ha germinat a la xarxa un extens catàleg de professionals, en sentit ampli, que es presenten com «facilitadors/es». Han nascut en poc temps, i són tan abundosos que ningú podria fer-ne el memoràndum complet. Hi ha «facilitadors de disciplina positiva», i ofertes d’«integradora social, instructora de ioga, monitora de mindfulness, activitats en la natura, lleure i temps lliure en el medi rural, activitats extraescolars, facilitadora de disciplina positiva, educadora emocional i facilitadora de guia de bosc» (premi al títol més vast), o «especialista en orientació parental i facilitadora en criança amb disciplina positiva, conscient i respectuosa».

També hi ha «facilitadora de grups de pares interessats en reduir l’estrès i enfortir la relació amb els seus fills mitjançant la pràctica de mindfulness en la criança conscient», sempre subratllant l’oferta d’»una criança sense crits, etiquetes ni càstigs». I variacions d’allò més corals: facilitadores «d’iniciació esportiva» (sense concretar esport), d’exploració emocional, d’hipnopart, del «Programa Triple P d’UC CHRISTUS» (no demanin), «del mètode Faber i Mazlish», «de Teràpia Transpersonal Primer Grau», del «Cercle de Seguretat», de meditació per a infants, de tantra (amb «escolta activa i defensa del silenci»), dels «Cercles de veu i de la veu de l’ànima», «del mètode de visualitzacions DreamBirth®» i, ¡txam-txam!, «del contacte amb l’ayahuasca», que sona a complicitat penal més que a «facilitat».

De moment, rumio que aquesta oferta facilitadora confirma la dificultat de pujar la mainada en aquests temps, i l’existència de molts «dificultadors», en el procés.