Dues notícies d’un mateix dia conviden a reflexionar sobre la llengua, que és tant com dir sobre la mallorquinitat tal i com la coneixem. Em referesc a l’enquesta de l’INE sobre hàbits lingüístics, i als llocs de treball públics als que se podrà accedir sense haver de sabre les llengües oficials. Les dues? No, no, que no s’esveri el poder, només una, la nostra, la històrica, la catalana. La llengua pròpia, per dir-ho en termes de l’Estatut. L’exigència del coneixement del castellà està blindat a nivell constitucional.
Segons l’INE, el 94 % dels residents a les Illes Balears parla bé el castellà (a tot l’Estat és el 96 %). En l’altre 6 % pos messions que no hi ha aquell nin que JR Bauzá deia haver trobat, un nin autòcton analfabet en castellà. És un mite. Tots els catalanoparlants saben castellà, una afirmació sense propietat simètrica. Ho constata l’INE: només el 60 % dels residents parlen bé el català. Si a Burgos sortís aquest percentatge referit al castellà, saltarien les alarmes a tot l’Estat. Aquí, l’espanyolisme expressa preocupació perquè veu en perill... el castellà. No ens podrien estalviar el cinisme?
En un altre ordre de coses, la meitat de les places ocupades temporalment durant anys en el sector sanitari (durant anys!) que ara, a la fi, seran fixes, se’ls eximeix del català. Altre cop, si fos la situació del castellà a Burgos, seria un escàndol. Se declararia una emergència lingüística per promoure el que fes falta per un pus-mai-més.
Aquí, en canvi, l’espanyolisme polític, majoritari, se divideix entre el que es disculpen una mica, però ens diuen que és inevitable, i els que encara troben que feim llarg, que conèixer la nostra llengua, la del país, no pot ser mai un requisit, que només se pot exigir conèixer una llengua si té un Estat, diuen. I alerta en cometre la ingenuïtat de replicar que potser aleshores ens convé esdevenir Estat, perquè vos poden dur a tancar (anc que ara no en diguin sedició).
Tanmateix, les enquestes també mostren un alt nivell de fidelitat lingüística, d’adhesió a les senyes d’identitat del país. Sense escarafalls, però ferms, fins i tot al carrer quan ha fet falta. Entram en el 23. Seguim. Bon any.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoQuè saps de sa llengua catalana i de sa mallorquina? Què saps de sa nostra gramàtica? Quines regles són contraposades? Quina teoria ès aquesta des relleu generacional? Creus que es fills d'espanyolistes acèrrims han heretat sa catalanofòbia? Probablement no, perque estan alfabetitzats en català i no tenen es prejudicis de ses generacions educades durant es franquisme. Per acabar, repassem es 'Diccionario de la lengua castellana' de sa Real Academia Española, edició de l'any 1884: mallorquín m. Dialecto que se habla en las islas Baleares, una de las variedades del catalán. valenciano m. Dialecto de los valencianos, una de las variedades del catalán. catalán m. Lenguaje hablado en Cataluña, del cual son variedades el valenciano y el de las islas Baleares. Més clar, aigua! Val més que dediquis es temps a s'altra obsessió teva, omplir se aules de ses escoles mallorquines amb banderes espanyoles, perque amb sa llengua fas molt tard! 🤣
AngelcaídoPor favor, deje de decir tonterias. Pruebe a decirles a un murciano, a un andaluz... que lo que hablan no es castellano, a ver que le dicen.
AngelcaídoHas d'escriure una carta a la RAE explicant les teves teories pseudolingüistiques a veure si te fan cas o a veure si els fas riure un poc
No. La la lengua catalana NO ES LA MALLORQUINA.... ( res a veure ) sa nostra gramàtica és diferent i tenim regles gramaticals contraposades. Pero en medio de tanta estadística se le olvida lo mas importante: EL RELEVO GENERACIONAL de los que ahora tienen entre 50 y 80 años NO HA FUNCIONADO... Los jóvenes hijos de catalanistas acérrimos NO QUIEREN INVOLUCRARSE EN UNA CAUSA QUE NO COMPRENDEN....