La no inviolabilitat, un bon regal de Reis

Enguany, en lloc de carbó m’hauria agradat, em duguessin la bona notícia: ‘que el nostre Rei, Felip VI, hi havia renunciat a la inviolabilitat’. Per part seva hauria estat un acte honrós que haguéssim valorat positivament els ciutadans. Si no pensa delinquir, no té cap sentit que li preocupi la inviolabilitat i no vulgui que el Govern li llevi. Com va dir el seu pare, el rei Joan Carles I, al missatge de Nadal de 2011 «Necessitem rigor, serietat i exemplaritat en tots els sentits. Tots, en especial les persones amb responsabilitats públiques, tenim el deure d’observar un comportament adequat, un comportament exemplar». No crec que sigui molt exemplar voler tenir privilegis que els altres no tenim. I va afegir «qualsevol actuació censurable deurà ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei, la justícia és igual per a tots», al que hauria d’haver afegit ‘menys per a mi’. El rei Felip, i també els polítics, ha de ser el primer donant exemple, i voler escaquejar-se de responsabilitats no és un bon exemple; si ens ha de representar, que sigui amb la cara ben alta i amb total dignitat. A mi, que no em volen com a rei, em donaria vergonya demanar que els altres fossin jutjats pels seus fets delictius però jo no.

El Rei, com a ciutadà espanyol, hauria de tenir en compte l’article primer de la Constitució, on diu que tots som iguals i deixar de costat els privilegis que li atorga l’article cinquanta-sis, almanco a l’àmbit civil i penal. Ja suficient privilegi té ocupant un càrrec a dit i sucosament remunerat, de fet, guanya en un sols mes el que molts d’assalariats en dos anys i mig, però a més, vol que ningú li demani comptes si fa un acte il·legal, com va fer el seu pare. Un poc de serietat Altesa. Rebutjar la inviolabilitat, com demanaven alguns juristes de les Balears, hagués estat un bon regal de Reis.