Ho confés: «Tothom mira el seu mòbil, la gent dins el bus, la gent que camina, la gent que seu als bars, la gent que compra als grans magatzems... i jo. No puc ser diferent, no vull ser diferent, no me convé ser diferent... El mòbil m’entretén, me connecta, m’alarma, em dona tranquil·litat...» «Però t’aïlla dels de més a prop quan en fas un gra massa, que sol ser sovint. Vaig llegir que un filòsof coreà –del sud, no vos malpenseu– afirmava que el capitalisme dels ‘m’agrada’ –els likes del mòbil–, el narcisisme fomentat per les xarxes socials, en una paraula que l’imperialisme del mòbil sufoca i apaga qualsevol rebel·lia i que, per això, avui no és possible cap revolució». «Per culpa del mòbil?» «Idò. L’excés de comunicació ens deixa estabornits, marejats, dominats. El mòbil és a la vegada un instrument de vigilància i un confessionari, mos tornam a confessar, voluntàriament, no demanam perdó sinó atenció».
«Jo crec que el que hem tornat és catastrofistes, tanta informació, tant de reclamar l’atenció, com tu dius, no es pot fer sinó és muntant uns escenaris apocalíptics, de males notícies, desastres diaris... Titulars escabrosos, algoritmes incontrolats, tuits alarmants... viure amb l’ai al cor! Som a l’era del tremendisme mediàtic i personal!».
«Vos heu de fer budistes! Heu de ser més altruistes, més compassius, menys individualistes, tenir una ment oberta, ampla...!» «Sí, i menjar molt de tofu! Ja ho deia la ministra anglesa...» «Voltros vos en foteu però jo he aprés que la ment ha de ser lliure de totes aquestes pors que ens volen insuflar, sense remordiments, amb respecte pel medi ambient pel bé de les generacions futures...».
«I si tot fossin mentides, si ens estassin enganant?» «Podríem posar en pràctica mesures d’higiene informativa. Si les coses que ens arriben són dubtoses, poc fonamentades, no s’han de compartir, no s’ha d’esbombar la suposada catàstrofe! I ho feim, per frivolitat, per peresa, per inèrcia... idò no!» «Ja tens raó que la comunicació a través de mòbils té inconvenients que s’han de calibrar.» «Bono! I tant! Me deia l’altra dia Eduardo Mendoza que el gran avantatge de la comunicació telemàtica és que pots parlar amb la boca plena!»
««I tu, Climent, xerres poc avui, que no estàs llatí?» «Faig dejuni intermitent». «I això que és?» «Idò que deixes de menjar durant catorze o quinze hores cada dia. Després de dinar no torn a tastar res fins a l’hora del berenar de l’endemà». «Vatuadell! Sense sopar gens?» «Res. Aigua, només. Redueixes els nivells de glucosa, de colesterol, baixes la tensió arterial... i t’amagreixes». «No pot ser!» «Què no pot ser? Mire’m. Aquella butza que tenia m’ha fuita i només fa tres mesos que ho fai». «I no te peguen entorns de cap? No veus coses rares el vespre amb la panxa tan buida?» «Sí, sent el canvi climàtic que m’encalça de més a prop! No te fot el budista!».
«Per resoldre els problemes del món fan falta bons polítics» contrapunteja el comunista. «Els bons polítics ara són molt escassos, abans sortien quan hi havia circumstàncies excepcionals». «I vols dir que ara no ho són?» «En Putin, en Xi, en Biden...?» «I què vols? Comparar-los amb en De Gaulle, en Mao o en Roosevelt?» «En Biden, que passa amb en Biden? Què és vellet i s’equivoca? M’estim més en Biden que el ‘cateto’ d’en Bush amb la seva cort tenebrosa de Dick Cheney o Donald Rumsfeld; m’estim més en Sánchez que el ‘cateto’ d’en Rajoy, que vols que te digui... m’estim més na Francina Armengol que en José Ramón Bauzá, m’estim més en Laporta que en Bartomeu...» «Atura, atura... que arribaràs a dir qualque doi monumental». «Els qui tenen voluntat de ‘servir al poble que els segueix’ són per definició egòlatres, sinó estarien a ca seva, assegudets a la camilla, llegint un llibre, mirant la televisió i no aferrats al mòbil piulant com a desesperats al Twitter!» L’anarquista replica al budista: «Sí, i tu muntaries un catering mundial d’alimentació macrobiòtica. La dictadura de la cúrcuma!» «Au, au, au, au...!»
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.