Antoni AlzamoraPalma16/12/22 0:29
TW
0

El divendres de la primera setmana d’advent em vaig topar casualment amb un escrit de S. Anselm i vaig pensar: ningú he trobat capaç com ell d’expressar així el sentiment d’advent: «Deixa una mica les teves talaies, tu, pobre home, amaga’t per un instant dels teus tumultuosos pensaments. Descarrega’t ara les cures feixugues i sotaposa les teves treballoses convulsions. Fes-te durant una estona disponible per a Déu i reposa un breu moment en ell. Entra dins l’estatge del teu enteniment, exclou tot el que no sigui Déu i allò que t’ajuda a trobar-lo, barra la porta i cerca’l. Digues a Déu: cerc el vostre rostre.

Vos, ara, Senyor Déu meu, ensenyeu al meu cor on i com vos he de cercar, on i com vos he de trobar…» Jo afegiria a aquestes clamoroses paraules de S. Anselm aquella frase consoladora de León Blois: «No cercaries així a Déu si ja no ho haguessis trobat». Per entrar dins l’entranya d’advent no puc deixar de pensar en aquells versicles dels salm 50: «Compatiu-vos de mi, Déu meu vos que estimau tant, per la vostra misericòrdia esborrau le meves faltes», «Que quedi pur, rentau-me i seré més blanc que la neu».