Amb freqüència s’assenyala la mediocritat política, social i cultural, especialment la d’aquells que se senten superiors. I sí, crec que hi ha una mediocritat o superficialitat prou generalitzada, encara que no absoluta.
Tanmateix, la mediocritat o superficialitat en qualsevol àmbit no implica necessàriament una manca d’intel·ligència, si entenem la intel·ligència com productivitat i eficiència en l’assoliment dels objectius immediats, dels èxits o les satisfaccions a curt termini. En aquest sentit, la societat d’avui té tendència a actuar amb criteris empresarials: els de la productivitat intel·ligent sense demora en els àmbits econòmics, però també en els del lleure o els afectius.
Cosa molt diferent és la racionalitat, perquè la racionalitat no està al servei de la productivitat peremptòria, sinó de l’adequació intemporal a la sensatesa, a la precisió lògica i, al capdavall, a la justícia. Contínuament assistim a implementacions intel·ligents en tots els camps. Cada dia sorgeixen algorismes més i més potents, comunicacions més i més enginyoses. Sovint i arreu constatam més habilitat, més competència, més intel·ligència (artificial o natural), però menys racionalitat. La raó, per si mateixa, ni ven ni entretén.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.