Futbol mundial

Ho hem vist en els partits que s’han jugat fins ara. Jo era un bon afeccionat al futbol, fins que em vaig cansar de veure tot el maremàgnum en que s’havia convertit. Ara, fins i tot, Mariano Rajoy s’atreveix a fer comentaris escrits per als mitjans de comunicació. Aquest home, al costat de Pedro Sánchez, passarà a la Història per la seva intel·ligència superlativa. Quins personatges que té Espanya. Son pitjors que els seus entrenadors. Jo me limito a veure el futbol aleví i el femení. El masculí està buit de tècnica, d’enginy i de joc. Un joc en el qual ningú juga es mereix ser postergat a les tenebres. El futbol ha deixat de ser lúdic i d’oferir espectacle. Jo, que em vaig afeccionar al futbol per les habilitats de Samitier, de Kubala, de Pelé, de Bekenbauer, de Cruiff, de Marcial, de Maradona, de Martí Filosia, d’Amancio, de Laudrupp, de Ronaldinyo o de Messi. On ha anat a parar aquella alegria?

Ara acabem de veure com un equip mediocre com Marroc s’acaba d’enfilar a dalt de tot del futbol mundial. Així i tot, enhorabona, germans marroquins. Futbol mundial? Què passaria si a la Literatura, a la Música, a la Pintura o a l’Art en general li passés aquest desastre? Potser sigui degut a que el futbol és un esport col·lectiu, i ja sabem què passa amb els col·lectius, associacions de veïns, partits polítics, governs, assembles de tota mena, etcètera. Ja ho va dir el savi grec: les grans equivocacions sempre les comet una comissió. Un mundial.