Llegir instrumentalment o literàriament

L’editorial del número més recent de la revista Els Marges denuncia la concepció cada vegada més instrumental que, sobretot des de l’educació i dels mitjans de comunicació, es té de la literatura. Els responsables de la revista diuen que actualment les lectures escolars es trien sobretot en funció de si permeten abordar temes candents –la violència de gènere, el bullying, el racisme, la drogoaddicció...–, és a dir, de si tenen un interès sociològic viu. També diuen que una gran part dels mitjans llegeixen anteposant el valor documental i la interpretació social, política i fins i tot ideològica de les novel·les, els poemes i les obres de teatre als seus «valors literaris». Jo vaig estudiar Filologia Anglesa a la UB a principis del 2000 i la concepció ideològica i instrumental de la literatura que hi predominava m’irritava molt. Llegíem Dickinson pel lesbianisme, Faulkner pel racisme, Woolf i Plath pel feminisme, Achebe i Naipaul per l’anticolonialisme... El que em molestava d’aquelles classes, a més de la politització unívoca, era el cinisme i la covardia de la majoria de professors, que aplicaven plantilles justicieres i anticolonials al món i a la cultura anglosaxona (i al seu eximperi) mentre exercien un castellanisme colonial poc o molt conscient i gens problematitzat a la capital de Catalunya. Tot plegat era molt deshonest. Tornem al tema que ens ocupa: literatura instrumental o literatura literària? En realitat no tan sols no són concepcions i aproximacions que s’exclouen sinó que són complementàries. La bona literatura ofereix un coneixement específic sobre el món –sobre el comportament humà, sobre els fets de la història, sobre les maniobres de la política–, i aquesta especificitat li ve dels seus valors literaris. Aquests valors literaris, però, no ballen sobre el buit ni floten en l’harmonia de les teories formals, sinó que es relacionen amb aspectes més o menys concrets o generals de la realitat. A més, totes les teories formals tenen una o altra dimensió política. Igual que tantes altres coses de la vida, cadascú pot usar la literatura pel que vulgui o pel que cregui convenient. En darrera instància, però, el llibre que es llegeix millor i més a fons és el que es llegeix de moltes maneres –manera formal, manera sociopolítica, manera íntima– simultàniament i, a més, connectant-les, mesclant-les.