Guillem FronteraPalma05/12/22 0:29
TW
0

Fa un parell de dies aquest diari informava de la mort del meu amic en Bernat Rovat. Potser algú el com a cantant. Va enregistrar un disc en el qual es presentava com Benardo Mestre amb cançons melodioses, en un llenguatge i amb unes imatges que ens eren d’allò més alienes. Murmurades per nosaltres, sempre sonarien postisses. Perquè aquí passàrem de quatre boleros i jotes en versió sucosa de la nostra llengua a l’artificialitat de les externes cançons d’amor, si és que podem prescindir de les coples i d’una mica de flamenc. Aquelles cançons, al principi, ens varen induir a temptejar amb noves paraules l’amor adolescent, però fèiem un ridícul espantós amb tanta cursileria. La cançó francesa ens va auxiliar en l’aventura d’esbossar un llenguatge plausible per als nostres primers intents –també algunes cançons italianes; aleshores ningú no entenia l’anglès.

Així és com es varen guanyar les sopes –anys seixantes, sobretot- moltíssims de músics illencs i peninsulars. Fos on fos que anaves a ballar hi havia una orquestra ben assortida d’homes i d’instruments. Els més exitosos varen ser Los Javaloyas i a temporades, en Pere Bonet –Bonet de San Pedro-, que prèviament havia triomfat pels cabarets més canalles de Catalunya, València o el Marroc. Els Valldemossa eren d’una altra corda, basti dir que al principi es feien dir Los existencialistes de Valldemosa.

En Bernat Rovat, però, era un home mal de quadrar. La seva carrera musical no va durar gaire: es va dedicar a negocis de l’espectacle i la restauració per diversos punts de Mallorca. Ens trobàvem adesiara: eren trobades felices de dos al·lots de poble que havien deixat enrere l’escenari rural de la infantesa i l’adolescència i ara trescaven pel món, desorientats i despreocupats. En una de les darreres converses que tenguérem, servidor li vaig preguntar si no pensava tornar-se instal·lar al poble. Ell ho tenia clar: «Hi ha poques ombres per aquells camps...», em va dir.

Com ell, com servidor, hi va haver milers de joves de poble que s’aspergiren per ciutats i per les platges urbanitzades. Cercàvem llocs on hi fes ombra a l’estiu. N’hi ha que s’han fet rics, la majoria van tirant i d’altres ara són pobres i se senten fracassats. Un d’ells es va suïcidar ja fa estona.