Descarrilar

Potser ens desbaratam amb massa facilitat i el problema és encara més greu quan implicam l’escola en qüestions bàsiques que s’haurien de resoldre en altres negociats. El cas La Salle és una mostra dels descarrilaments socials que es produeixen de cada cop amb més freqüència en els nostres ambients. No és un problema escolar, però acabarà intoxicant el sistema educatiu perquè determinats grups socials no tenen escrúpols ni línies vermelles ni filtres ni seny suficient per discernir els escenaris propicis pels debats. Des de fa algun temps sabem que tot val i hem d’admetre que, al marge de les nostres conviccions i el nostre tarannà, ens haurem d’avesar a aquest tipus de bel·ligerància social. Ningú no es pot mantenir al marge d’aquests debats i ningú no es pot amagar davant aquesta violència social que ha arribat amb la intenció de quedar-se, entre d’altres coses perquè compta amb cert suport social. El ‘cas bandera’ és una evidència més de com una part rellevant de la societat illenca continua instal·lada on estava, la qual cosa pot ser una oportunitat més per conèixer a fons els materials de que està constituïda la nostra sociologia insular. Des dels anys seixanta fins a l’actualitat els centres educatius al servei de les classes dominants i dirigents insulars, històricament centres privats i majoritàriament religiosos, havien maniobrat amb certa habilitat social per no posar en evidència les fragilitats d’aquesta classe social dominant. Tanmateix, la majoria dels consensos socials s’han destruït i potser s’ha entrat en un estadi nou, on aquelles escoles ja no són exactament allò que diuen els llibres que eren ni les famílies no són tampoc allò que diuen que són. La secularització de la societat, l’obertura de les institucions religioses, les ofertes educatives cada cop més eficients i pragmàtiques i el neoliberalisme imaginen els col·legis com a centres útils i imprescindibles. Afortunadament vivim en una societat poc afectada pels pitjors virus que generaven els aires enrarits de determinats models religiosos integristes. Sortosament, institucions com els Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) mai com ara no havien estat tan plurals internament i com mai no havien tingut les coses clares com les tenen, de tal manera que, des del nostre punt de vista, són un model d’allò que significa ser cristià i ser educador en el segle XXI. Tots aquells que ens movem en espais de formació coneixem amb un cert detall el preu del neoliberalisme i contenem la respiració cada cop que es produeixen atacs a les vies per on circulen els nostres trens.