Pere Antoni Pons26/11/22 0:29
TW
0

Veig que, segons no sé ben bé quina classificació, la millor pel·lícula de la història del cine ja no és Ciutadà Kane d’Orson Welles ni El padrí de Francis Ford Coppola ni The Searchers (Centaures del desert) de John Ford. Ara la millor pel·lícula de la història és, oficialment, Massacre: vine i mira (1985), del cineasta rus Elem Klimov. El cert és que és una gran pel·lícula. Realista però plena de poesia, al·lucinatòriament operística, crua i explícita però amb passatges suggeridors i subtils, conta les peripècies de malson d’un adolescent en la Rússia envaïda pels nazis durant la II Guerra Mundial. És, sí, una gran pel·lícula. Però no és la millor de la història. Per mi, no és ni la millor pel·lícula bèl·lica de la història. No és millor, vull dir, que El pont sobre el riu Kwai de David Lean, ni que Camins de glòria de Stanley Kubrick, ni que Apocalypse Now del ja mencionat Coppola, ni que Salvar el soldat Ryan d’Steven Spielberg, ni que La creu de ferro de Sam Peckinpah, ni que The big red one de Samuel Fuller, ni que Gallipoli de Peter Weir, ni etc, etc. Sigui com sigui, si Massacre: vine i mira no és la millor pel·lícula de la història, ni tan sols la millor pel·lícula bèl·lica de la història, és simplement perquè tal cosa no existeix.

A diferència del que passa en el món de l’esport, en què més o menys és possible determinar qui és en un determinat moment el millor jugador de futbol o el millor equip de bàsquet o el tennista més en forma, en art –tant és si parlam de cinema o música com de literatura o pintura– no hi ha mai un millor. La creativitat està massa poc reglada, és massa oberta i imprevisible, treballa a partir d’unes matèries primeres massa heterogènies i lliures, conté massa veritats possibles a la vegada, com per permetre una categoria tan dogmàtica, unívoca i monolítica com «el millor» o «la millor». Qui més bé ha resumit l’assumpte ha estat l’escriptor portuguès Antonio Lobo Antunes, que va dir: «Les obres mestres són com els tigres, que no es devoren entre ells». Això vol dir que Vine i mira no tan sols no competeix amb Apocalypse Now sinó que es complementen. En aquest sentit, jo fa temps que tenc claríssim que, com a escriptor, el meu objectiu no ha de ser escriure els millors llibres, sinó escriure llibres potents i personals.