Guerra de glamur

Quan els historiadors mirin enrere i facin memòria d’aquesta estranya guerra d’Ucraïna (el nom és «guerra de Rússia a Ucraïna»), hi trobaran un fenomen xocant: els ucraïnesos perden posicions mediàtiques, fa alguns dies, no per qüestions militars ni estratègiques sinó perquè el seu líder, diuen, està perdent glamur. Sí, sona estrany, però molts mitjans coincideixen que no ha estat capaç de mantenir tot l’encant que tenia, mescla d’atractiu personal i de dots del bon actor que era i és, i que l’afer dels míssils caiguts a Polònia l’ha dut a un destret mal de manejar que està afectant el curs de la guerra. Sigui o no cert, i sense entrar en proporcions de veritat, la situació seria alhora absurda i real, perquè confirmaria que els polítics (i la guerra és una variant de la política) no es poden permetre grans errors i que això, en l’era de la perpètua tirania digital, els obliga a mantenir una imatge simpàtica i encisadora, una necessitat que fins i tot passa per vendre’s amb la família a les revistes del cor i de decoració per continuar rebent donacions, d’armes i diners, que apuntalin el seu futur.
Seria, aquesta tragèdia, i aquest moment de Volodímir Zelenski, un exemple de llibre de «la subversió de la democràcia» sobre la qual alertà James Bryce: tant o més que les constitucions, i a part de la seva lletra, les democràcies estan i han d’estar governades per regles no escrites, i una d’aquestes regles és la necessitat de mantenir les alternatives polítiques lluny del mercat del glamur i l’atractiu personal. Sona bé, perquè ningú gosaria adduir la falta d’atractiu personal de Churchill o De Gaulle com un element de crítica a les seves idees i decisions, però això és ara, quan les decisions que prengueren ens els han fet persones i personatges objectivament atractius. Zelenski, heroi i exemple indiscutible per als seus i per a tot demòcrata des del minut u de la guerra, no és immune al doble perill que afecta a tots els polítics: exagerar el seu encant per inflar l’encert de les seves decisions, i perdre atractiu polític per no aprofitar l’encant personal. Així d’injusta és la política, tant en la pau com en la guerra, o potser encara més en la guerra.