Idealment, un article breu com aquest hauria de tenir sempre un únic tema, o com a molt un tema central complementat per un subtema, però hi ha setmanes en què les qüestions de què vols parlar se t’acumulen i la temptació de rompre la norma periodística de ‘un sol tema per article’ és irresistible. La troballa i la identificació de les restes d’Aurora Picornell, per exemple, més enllà de la importància simbòlica, emotiva i sociopolítica del fet, han anat acompanyades d’una omissió massa general i massa reiterada per ser casual. És una omissió que en un primer moment em va semblar curiosa, estranya, poc professional, però que després em va semblar escandalosa: molts dels periodistes i dels polítics que parlaven d’Aurora Picornell en deien que havia estat una lluitadora a favor dels drets socials dels treballadors, sindicalista, feminista, una dona d’esquerres, fins i tot una defensora de la democràcia, però per sistema ometien el que més la defineix, que era comunista. Més enllà del debat partidista i de les afinitats ideològiques de cadascú, quin és el problema d’aquesta omissió? Que reforça i naturalitza una de les marques que el franquisme va acabar d’incrustar en la mentalitat espanyola: la incapacitat per mirar la realitat cara a cara i de dir les coses pel seu nom, la por de dir la veritat encara que la veritat sigui incòmoda, la covardia intel·lectual de l’anticientifisme i de l’antirigor. El segon tema de què volia parlar són els retrets que el líder de Vox, Jorge Campos, ha fet al diputat de Més, Joan Collet, per haver escrit ‘Puta Espanya’ a Twitter. Primer de tot, només faltaria que no es pogués escriure ‘Puta Espanya’ a Twitter. I segon, en Campos no té cap legitimitat ni una per indignar-se davant de l’expressió d’en Collet perquè ell defensa una Constitució, l’espanyola del 78, i practica una política que representen cada dia un ‘Puta Mallorca i putes mallorquins’ de manual. I el tercer tema té a veure amb el sol i les temperatures estivals d’aquest octubre. Onze graus més dels que pertocaria per l’època de l’any són els que marquen aquests dies, aquestes setmanes, els termòmetres de Mallorca (i d’altres indrets de la Mediterrània, d’Europa i del planeta). Els tres temes que se m’han acumulat en principi no tenen cap connexió, però si ho penses una mica sí que la tenen. Tots tres junts apunten que vivim entre la por, el cinisme i la negligència.
Les acumulacions, la connexió
29/10/22 3:59
También en Opinión
- Preocupación entre los restauradores por las pocas reservas en las zonas turísticas de Mallorca
- Estas son las portadas de la prensa rosa de hoy
- Se entrega en la Guardia Civil el padre de 'El Ove', vinculado con la operación Jaque Mate
- La Policía Nacional detiene al presidente de los Ángeles del Infierno y a su lugarteniente por agresión y extorsión
- Detenido un regidor de Son Servera por maltratar a sus hijos
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
SisetCARRILO ...PASIONARIA? De todo menos SOLIDARIOS Y AMANTES DE LA PAZ...
El comunisme d'en Stalin és dolent. El problema és que els neofeixistes pinten el comunisme espanyol com el d'en Stalin. En Campos és un personatge com en Bauzá, tothom sap que només destila odi cap a la nostra cultura, el problema és que sigui normal. En quant a les temperatures.. fa por
Primero, el comunismo es tanto o más perverso que el nazismo/fascismo (en número de muertos gana el comunismo). Segundo, si es libertad de expresión para usted decir "puta España" también lo podría ser decir "putos catalanistas", y ya por último si considera usted que hace demasiado calor en noviembre aproveche y salga a tomar el sol. Disfrute hombre, disfrute usted un poco de la vida que ya bastante difícil es vivir en esta isla como para que encima critiquemos lo que es gratis.