Joan Guasp23/10/22 3:59
TW
0

Un gran actor. Un bon amic. Una persona excel·lent. Rafel Ramis (Kabyl), a qui tots nosaltres, a casa meva, coneixíem com en Kabylet, ens va deixar la setmana passada. Aquest article, idò, no és una cronològica, és un comentari de record i d’amistat. Coincidirem en moltes obres teatrals, ell com a intèrpret i jo com a autor o guionista. Dues d’aquestes obres de teatre eren meves, Kabyl i La sal. Amb la primera jo havia aconseguit ser finalista del premi Ignasi Iglesias de la Diputació de Barcelona. El Teatre Principal de Ciutat va decidir produir-la, i la va deixar en mans d’Antoni M. Thomas. Aquest va fer un càsting d’actors i va triar en Rafel Ramis perquè interpretés el paper del principal protagonista, Kabyl. Tot un mes en escena. Com enyoro aquell temps!

Gràcies, Rafel, per tot el que feres pel teatre de Mallorca en general i pel meu en particular. Després de Kabyl, per iniciativa teva i dels teus col·legues de Bunyola, elegireu la meva obra costumista amb pinzellades surrealistes, La sal, una sàtira que posava en qüestió els començaments de la nostra autonomia balear. Hi havia Gabriel Cañellas de president i tu tenies moltes ganes de passar comptes amb ell. També interpretares el paper de protagonista. Va dirigir aquell muntatge, amb molta diligència i bona tècnica, Mateu Grau. Poques setmanes més tard la representaren al Teatre Principal de Palma amb un gran èxit. En bona part, gràcies a la interpretació de Rafel Ramis.

Fins els últims dies en Rafel i jo continuàrem la nostra amistat i compartirem el nostre amor pel teatre. Recordo que en Rafel no es perdia cap de les meves obres, encara que ell no formés part del repartiment. Una de les darreres que vàrem veure junts, amb el també desaparegut Nicolau Colom, va ser Melodia de saxo, al teatre del seu poble, recordant vells temps i molts records viscuts a Bunyola, Lloseta i Palma. Ni ell ni jo guanyàrem un euro en el món del teatre, però férem molt bones coneixences dins aquest món màgic i meravellós. Fins sempre, Kabylet.