Pere Fullana23/10/22 3:59
TW
0

El passat divendres, 14 d’octubre, vesprada de la Fira, es presentà a Algaida el llibre L’infern d’en Joan de Can Puig. Un mallorquí als camps de concentració nazis, de Michel Llompart Ballester, amb la col·laboració de Tomeu Canyelles. El llibre conté una història extraordinària, la tragèdia d’una víctima, tot enfocant la trajectòria d’aquesta biografia a partir d’una experiència que tota una família, liderada pel fill de la víctima, ha anat fent i que queda molt ben reflectida en el títol de l’obra. Les estadístiques del genocidi provocat pel totalitarisme més bèstia durant la Segona Guerra són d’allò més traumàtiques, però allò que continua tocant la humanitat és la història de cada víctima reduïda a un número, tràgicament despersonalitzada per una maquinària uniformada.

Michel Llompart ens convida a conèixer el seu drama personal, la història d’un nin nascut a Annamase (França) el 1939, fill d’un comerciant algaidí ja amb una vida estable a França, fent part d’una cadena de subministrament de queviures, un emigrant fet a si mateix que havia aixecat un negoci familiar, enxarxat amb altres comerciants mallorquins, d’origen solleric la seva majoria. Estam davant un llibre redemptor i sanador. Llegir cura, però en aquest cas escriure també esdevé una gran teràpia curativa, com ho és així mateix convertir una tragèdia pròpia en un motiu de sentit, en el pretext real que te converteix en un militant compromès a favor de la transformació de la realitat. Michel converteix un fet estrany i malaltís en una perla, de la mateixa manera que el mol·lusc transforma aquell element nociu i el recobreix amb nacre fins a convertir-lo en un objecte bell i atractiu.

El llibre s’ha de llegir i, si és possible, posar-se en el lloc dels protagonistes i, si és el cas, sumar-se a la causa que ha empès Michel a escriure aquesta obra. Servar la memòria dels pares és una manera molt humana d’honorar-los i mantenir-los vius en la memòria. Però, Michel ha anat molt més enllà, la història del pare ha esdevingut el pretext per educar les generacions actuals, i molt especialment una manera clau de preparar allò que està per venir. El passat conté episodis especialment cruels, i gairebé totes les guerres situen la condició humana en el llindar de la bestialitat. Paradoxalment, les guerres poden ser també tallers de virtut, de resistència, de solidaritat i de compassió. Dels genocidis i els exterminis, resultats macabres de moltes guerres, es poden generar relats i històries, amb la creença que val la pensa treballar per deixar un món bastant millor d’aquell que ens acollí en el moment de néixer.