Ángeles DuránPalma21/10/22 3:59
TW
0

És curiós que el Consell de Menorca pagui a una fundació 1.800 euros per revisar l’ús del català per part d’un diari que no ha rebut un sol euro per aquest concepte. Podria tenir un cert sentit que s’audités una organització que ha estat subvencionada amb un objectiu per comprovar si va invertir l’ajuda en això, és a dir, si va complir amb els acords. Però encarregar a una entitat que fiscalitzi a una altra i, a més, pagar-li per aquesta tasca amb fons públics és incomprensible.

Ni tan sols entro en el fet que sigui un mitjà de comunicació el vigilat, mentre a la resta se’ls disculpa. No hi entro perquè precisament per a tots aquests cal exigir que el poder polític es mantingui al marge, recordant que qualsevol interferència o intromissió posa en risc la llibertat de premsa i, per tant, el dret a la informació de tots els ciutadans. Que es comença per l’idioma i s’acaba per les fonts.
Clar que cal cuidar la llengua pròpia, però aquesta imposició només és legal i èticament possible per a un mitjà públic, per al qual, per cert, no sols haurien d’exigir-se coneixements acreditats de lengua catalana, sinó també la titulació de Periodisme per exercir com a redactor. Siguem seriosos.

Menorca, Es Diari, amb més de 80 anys a la seva esquena, no ha rebut subvencions per l’ús del català, com cap altre mitjà que no publiqui íntegrament en la llengua autòctona. Un requisit, per cert, que suggereixo, se suggereix des de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears, que es revisi per donar suport a accions parcials en benefici de l’ús i difusió de l’idioma. Així doncs, aquest diari, que elabora un suplement setmanal en català, dirigit precisament a l’àmbit escolar, hauria d’optar a la subvenció, perquè contribueix a l’ús de la llengua i a més en l’entorn educatiu, entorn en què cal apostar sempre per un ús correcte de la lengua i per garantir-ne la seva transmissió i permanència.

Als mitjans se’ls neguen ajudes econòmiques quan la totalitat de la publicació o graella no és en català, però el destí de les subvencions de les entitats que han rebut diners és molt concret: samarretes, tasses, bosses i fins a caixes de pizzes… Suports en els quals han de caber textos en català equivalents a pàgines. I ningú no sap si les organitzacions beneficiades realitzen totes les seves accions en aquest idioma o només les finançades. Així que ningú entén que s’exclogui a mitjans bilingües que donen resposta a totes dues audiències i que en molts casos desenvolupen projectes íntegrament en català, com pot ser un suplement o una secció. Si és que un article no serveix per dur a terme la difusió de la llengua.