Antoni AlordaPalma18/10/22 3:59
TW
0

Fa deu anys, una resolució judicial ordenà la demolició de dotze apartaments a Cala Llamp; deu anys enredant amb incidents d’execució. El GOB havia impugnat la llicència, de 2005, contribuint a destapar el desgavell de corrupció de l’urbanisme andritxol, ben connectat amb el nus Matas/Rodríguez (en vàrem poder fer molta befa d’aquell «hoy es lunes y estoy en mi despacho», però convenguem que és penós). Desset anys després, els blocs són allà mateix: qui dies passa, estius empeny.
Cala Llamp és una de les joies de la Mediterrània engolida per l’excés, en forma d’amfiteatre.

Metonímia de Mallorca, hi tenim la cova de ses Ànimes... i el corral des porcs. Allà hi acaba el torrent Maleït. Quan, a la fi, l’Ajuntament enfilava l’execució, es produí una moció de censura. A l’altra banda del Cap des Llamp, Cala Blanca, protegida (2008) a un cost exorbitant per les maniobres de Bauzá i un escandalós reconeixement judicial de plusvàlues. El preu de protegir, en diria Cañellas: ell comprà finques a Mondragó per 3.000 milions de pessetes per «compensar» als propietaris per la declaració d’ANEI, un èxit de l’ecologisme (l’ANEI, no la compra). Així en feia un parell rics i, de passada, enviava un missatge dissuasori. Per cert, que fa catorze anys que l’Ajuntament tramita una concessió per explotar un xibiu al Parc Natural, afirmant-se propietari dels terrenys. Medi ambient n’emeté informe desfavorable... el 2008. Catorze estius d’explotació després, costes ha denegat la concessió. El recent PORN en promou la demolició.

No sé si era a La Lluna i el Cala Llamp, on Baltasar Porcel deia que el passat no existeix, només el joc de la memòria sobre el passat. Gos matisar-lo: el passat no només existeix sinó que és inexorable i, indeleble, sempre deixa traces, lo que no en tenim és consciència. No se’ns fa «present» si no és a través de la memòria, que és limitada, i que sempre se dota d’un context, de sentit, en un relat. I aquí és on hi ha el joc, certament, un joc d’interessos i ideologia, de prioritats i de modes, i d’atzars. De pecats i redempcions. Amb oblits. I tergiversacions. Diuen les enquestes que molta gent enyora l’univers dels Matas/Bauzá/Cañellas/Rodríguez. Fins i tot hi ha un rum-rum sobre el retorn d’Hidalgo.