Joan Guasp16/10/22 3:59
TW
1

En el moment delicat en que ens trobem els catalans des de fa més de tres segles, a causa de la relació forçada amb Espanya, penso que cal, més que mai, deixar-nos de paraules buides i passar a l’acció. La millor acció, no només d’ara, sinó de sempre, és fer-nos la gran abraçada dels Països Catalans. És urgent que el Principat obri els ulls i s’adoni de que Catalunya no és un bocí de coca amb verdura o de trempó, per gran que sigui, sinó una coca sencera.

Deixeu-me que personalitzi una mica. Jo, des de la serra de la Tramuntana mallorquina, no deixaré de tenir mai la mà estesa per encaixar-la amb la Moreneta, el Canigó, el Micalet, la Dama d’Elx, el Camp Nou, la Sagrada Família i, naturalment, Menorca, Eivissa i Formentera per conformar la gran abraçada que tant m’urgeix. Que tant ens urgeix. Per damunt de territoris, monuments, castells i fortaleses, hi som les persones, les emocions i els sentiments, l’ànima. La identitat i la cultura. Tot depèn de nosaltres. No podem esperar que Madrid o Brussel·les ens tregui les castanyes del foc. Les castanyes són nostres i ens pertany a nosaltres cremar-nos les puntes dels dits. Hi ha moments que sembla que ja ens va bé que s’esvaeixin les nostres tradicions, que es dilueixi la nostra llengua, que es trepitgi la nostra dignitat. Mals catalans serem si no ens trèiem la son de les orelles!

No soc un somiatruites. Jo somio la llibertat. I sent espanyol no seré mai lliure. No pots demanar a un albercoquer que faci síndries. La llibertat només l’aconseguirem dient la veritat, dient vi negre de Binissalem al vi negre de Binissalem, i pa amb fonteta al pa amb fonteta. Tothom, tots els homes de seny, prefereixen ser sencers i ells mateixos que no empeltats d’arboceres agres de la carena de Guadarrama. Prefereixo llegir Joan Fuster, Pere Calders o Blai Bonet que no Torcuato Luca de Tena.

La Gran Abraçada és la tota Catalunya: Principat, Illes Balears i País Valencià. I tothom que s’hi senti identificat.