Joan BauzàPalma10/10/22 3:59
TW
0

Vilafranca, diuen les cròniques antigues, és terra lliure de talles, delmes i censals. Terme municipal entre Sant Joan, Petra, Manacor, Felanitx, Porreres i Montuïri. Llorenç Riber, l’autor de La minyonia d’un infant orat, broda la descripció d’aquest indret a la poesia ‘La mort del maig’, de la qual assegura que «és filla de Vilafranca»; la situa «dins la planura ajaguda... sembla una espiga de blat».

A més de terra, Vilafranca té persones: per vèncer els virus de pandèmia, com la de 1918-19, Guillem J. Galmés (Metge Vell); per accedir a documentació històrica anterior al s. XIX, Joan Mestre (Fra Lluís); per obtenir una síntesi brillant de la cultura d’occident, Antoni Oliver; per fer front a les conseqüències de la drogoaddicció, Tomeu Català; per delectar-se en la cançó festosa, Tomeu Penya; per ser la primera dona designada Cancellera-Secretària General del Bisbat de Mallorca, M. Francesca Ferrer.

I a més de terra i persones, Vilafranca té obres: per l’originalitat única de la seva església que conté un punt arquitectònic que sobrepassa de molt la punta del campanar, la vila; per ensenyar al públic, en escultura, el meló més voluminós, la vila. I la última glòria: per meritar el Premio Nacional de Artes Escénicas para la Infancia y la Juventud, les Setmanes de Teatre a la vila. Vilafranca de Bonany, fa goig tenir-la per màtria.