TW
0

El paisatge humà que ens acompanya a diari respira un estat d’ànim col·lectiu absorbit per la por, un temor que ha arribat per quedar-se definitivament i ocupar els espais preferents de la nostra existència. Gestionar aquest clima enrarit és, indubtablement, l’objectiu principal que molts s’estan plantejant, i en conseqüència la salut mental ha passat a ocupar un dels primers llocs en el rànquing de prioritats personals. Venim de dècades carregades d’advertències i d’avisos seriosos que no ens acabàvem de creure ni ens han conduit a prendre decisions destinades a la prevenció i al manteniment d’una bona musculatura emocional col·lectiva. En essència tenim pronòstics fiables de tot allò que està a punt de succeir i marcarà allò que està per venir. Fa temps que rebem senyals que permeten suposar allò que està arribant, el pronòstic del temps integral té un cert aire apocalíptic.

Que ningú no s’equivoqui el temps meteorològic només representa una part d’aquest macro fenomen que hem començat a experimentar. Aquests pronòstics basats en observacions i evidències, resultat de les gramàtiques de la naturalesa, formen part del llibre sagrat de la vida, de la qual en són mestres aquells que viuen en comunió amb la terra. La borrasca que s’anuncia ha arribat fa temps i gairebé sense adonar-nos l’estam experimentant en molt casos sense una gestió i un rigor ni personal ni col·lectiu a l’alçada d’allò que es mereix i de l’atenció que reclama. El preu que estam pagant a la botiga representa només un petit avenç d’allò que passarà. Perdem capacitat i sensibilitat a mesura que la natura ens està debilitant, i per aquest camí arribarà un dia que haurem acabat definitivament el combustible emocional que ens empeny a lluitar i a capgirar el rumb de la història. No és necessari ser un revolucionari per sumar-se a la lluita a favor de tantes causes pendents. La recessió i la involució presents són la tarja de presentació del futur. És suficient fer gestos d’estar a favor de l’evolució adequada i posar-nos a caminar en la direcció correcta. El temps dels avisos i les advertències potser s’està acabant, i segurament no s’ha d’esperar a tenir el consens del gran gruix de la humanitat. Massa molts han estat els encarregats d’advertir-nos i pocs els que han respost amb contundència, per això mateix per ventura ha arribada l’hora de que alguns pocs, però significatius i amb una certa auctoritas cívica i ètica, prenguin grans decisions per a molts. La humanitat avança, els desafiaments i les pors augmenten, entre moltes altres coses perquè el malestar i la fatiga s’acumulen i res no és fàcil.