Més sobre els efectes del turisme

El turisme ha provocat un canvi fonamental a les nostres illes. Ho ha fet en combinació amb altres factors com la modernització, l’homogeneïtzació social o els impactes dels mitjans de comunicació, però el turisme ha estat el catalitzador. Aquest canvi marca una fita en la història recent de les Illes: es parla d’un abans i un després del turisme de masses. Una societat rural i tradicional ha canviat a una societat moderna i urbanitzada. Si al litoral el canvi és més perceptible, els indrets on l’impacte pot semblar menor, s’han hagut d’adequar al ritme marcat pel fenomen turístic. A la societat balear resultant hi ha una estructura social heterogènia, un canvi de signe migratori, més mobilitat vertical de les classes socials i falta d’integració dels diferents grups socials. Tots aquests canvis han tengut com a resultat la transformació del sistema de valors, el canvi del mode de vida i la modificació dels sistemes de consum.

Sobre els sector agrari, el turisme ha provocat la disminució de la importància d’aquest sector en el conjunt de l’activitat econòmica i social. Èxode rural cap als centres turístics, disminució de l’espai destinat a activitats agràries, abandó progressiu dels conreus tradicionals, augment dels agricultors a temps parcial i dels hobby farmers, alteració dels preus de la terra en funció del seu possible ús turístico-residencial.

Sobre el sector industrial, el turisme ha tengut un efecte d’arrossegament en determinats subsectors: la construcció i les seves indústries auxiliars, els productes per al consum dels residents i no residents, així com els subsectors lligats a l’aigua i l’energia, conformen els elements més dinàmics. Els més tradicionals es veuen sotmesos a processos de readaptació.

Al sector terciari, el més desenvolupat, l’hoteleria i la restauració n’aporten gran part de la producció. Els serveis comercials i els transports i les comunicacions constitueixen els dos altres subsectors amb més aportació econòmica En el subsector comercial el turisme és el que explica l’increment espectacular del nombre de llicències als municipis turístics. El sistema de transports a les Illes adquireix una singular importància, iniciant un procés de renovació i modernització de les infraestructures. L’estacionalitat del turisme provoca, així mateix, un sobredimensionament de les infraestructures.

Els booms turístics des dels anys seixanta ençà, sense una planificació coherent, han provocat impactes ambientals, resultat de l’ocupació intensiva del territori que comporta la instal·lació dels serveis i equipaments turístics, desplaçant del seu hàbitat fauna i vegetació, o interferint en altres mecanismes de funcionament ambiental que impossibiliten el normal desenvolupament dels ecosistemes naturals. La urbanització excessiva és el principal impacte provocat pel desenvolupament dels centres turístics, ja que ocupa indiscriminadament espais, alguns d’ells únics i irrecuperables. Com exemple, el que succeïx a les platges turistitzades, una mostra d’aquesta pressió, puntualment molt intensa. El paisatge s’ha modificat, en alguns llocs de forma irrecuperable, entrant dins la dinàmica de degradació dels recursos naturals que, alhora, també, són recursos turístics.

Els conflictes generats per a aconseguir una major protecció de la natura o per evitar la urbanització d’àrees naturals considerades d’alt valor ambiental a les illes Balears, demostren que les activitats turístiques bàsiques o complementàries –construcció d’hotels, apartaments, infraestructures, zones de residència turística o residencial– són la causa fonamental d’aquesta conflictivitat en els últims anys. El turisme de masses ha transformat les illes Balears més que molts de segles d’història.