Joan BauzàPalma03/10/22 3:59
TW
0

Ben Gurion digué un dia a Martin Buber: «Professor Buber, ¿com és que vós creieu en Déu?». Buber respongué: «Si es tractava d’un Déu de qui podem parlar, jo tampoc no hi creuria; com que es tracta d’un Déu a qui podem parlar, hi crec». Aquesta diferència és la que hi ha entre ideologia i fe.
No mai a la fe s’hi arriba per inèrcia, sempre és per opció. És ver que un pot ser iniciat a una creença des de la infantesa, però, si viu alguns anys, arribarà un moment que la pregunta per Déu o no-Déu es farà inevitable i per tant, també, la resposta. Jo som un d’aquells que fou batejat abans de tenir ús de raó, però continuo cristià havent fet ús de la raó, val a dir, fent passar la fe pel torn del plantejament, el dubte, la crisi, i la decisió.

I perquè em confés creient em consider un subjecte de risc, atès que la fe és una qüestió de confiança, i tota fiança comporta una aventura. Té semblança no poca amb l’enamorament i fer vida amb la persona estimada. Són experiències que uneixen, al cinquanta per cent, risc i encant. Amb tot, i confirmat per l’experiència, és tant l’encant, que el risc es viu en un discret i molt suportable segon pla.