Repensar Costa i Llobera

Tot i que partim d’aquesta constatació en el cas de Costa, des del 1922, el vermell d’ou de la societat insular no ha deixat de fer-li homenatges amb la sana i sàvia intenció de retre tribut a aquell que havia posat lletra a una terra i una gent que encara no havia estat descoberta ni tractada com objecte de consum. Avui sabem que la generació del poeta pollencí és fonamental per entendre allò que som avui, i per això mateix es continua proposant fòrums que ens permetin debatre sobre el significat de figures com Gabriel Alomar, Alexandre Rosselló, Antoni Maria Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Mateu Obrador, Pere Joan Campins o Joan Alcover, intel·lectuals i ciutadans que assumiren reptes rellevants al costat d’emprenedors, inversors i empresaris significatius, però també fent equip amb polítics, clergues i militars que cent anys després encara mantenen una certa legitimitat i serveixen per canar un territori ordenat amb una lògica possiblement més clara del que imaginam.

Divendres passat, dia 16 de setembre, convocats pel bisbat de Mallorca i l’Ajuntament de Pollença, poc més d’una dotzena d’experts ens trobàrem a l’oratori de Sant Felip Neri, de Palma per aprofundir en la vida i obra de Miquel Costa. Se tractava de repensar, en clau de segle XXI, allò que continua representant Costa sense desvincular-lo de la seva generació. El Congrés va discórrer en un espai simbòlicament rellevant en la trajectòria integral de Costa, en el cor cultural, social i religiós d’aquella Ciutat que s’obria a la modernitat. Acadèmics i experts provinents de diferents indrets culturals debatérem sobre conceptes i visions actuals, descobrírem i férem públiques algunes de les troballes i fonts d’estudi més recents sobre la figura de Costa, però sobretot, restà evident que Miquel Costa i Llobera és una figura polièdrica que mereix una mirada més àmplia i oberta, també més crítica.