No es tracta de fer comparacions, perquè tots els països i totes les nacions, un a un i una a una, són les millors del món. Per a mi, personalment, no hi ha millor país que la zona del Raiguer, al centre-nord de l’illa de Mallorca. Com no hi ha millor poble que el de Consell, perquè per a mi, és el més estimat del planeta. Per justificar-ho i certificar-ho, cal només dir que em té a mi. I la pròpia persona, el propi ésser, la pròpia identitat, és allò que més és. Si més no, per a un mateix. Si no és així, val més plegar i llançar-ho tot per la borda al fons de l’oceà. Espero que, en les vostres circumstàncies particulars, a tots us passi al mateix. La qual cosa fa encara més gran la meva alegria.

Però sempre hi ha un però. Passa que qui administra el Raiguer, per la força i en contra de la meva voluntat, el meu poble i a mi és una ciutat molt llunyana i un país estranger: Madrid i Castella, que es fa dir Espanya. Quin desvergonyiment i quina barra! Per tot plegat és que de tota la vida somio en ser qui soc de veritat. Mallorca i les Illes Balears, el Principat i el País Valencià, tenen les mateixes arrels, la mateixa cultura i la mateixa llengua. Tot plegat els confereix la unitat política i administrativa i social que són els Països Catalans, és a dir, Catalunya. Catalunya és el topònim més legítim i adequat per aquestes terres que habitem els catalans des de fa segles. Jo no hi veig cap dels problemes que els amics d’allò que no és seu s’inventen perquè sigui seu i no nostre. Ni la terra, ni la llengua, ni el sentit comú, ni la cultura ni el patrimoni històric, ni res de res no els correspon. Quin desvergonyiment i quina barra que tenen volent-se apropiar dels bens tangibles i intangibles aliens! Com podem deixar arravatar-nos aquests tresors? No només volen tot això, sinó que ens impedeixen ser el que som, catalans, i ens obliguen a ser el que no som, espanyols. Quin desvergonyiment i quina barra des de fa segles!