El miracle de sant Antoni de Pàdua predicant als peixos, que ha estat recollit en infinitat de representacions sacres, té una versió dins la poesia medieval que, sense negar el prodigi, descriu com, en acabada la prèdica, cada peix torna al seu cau com si tal cosa. Per cert, d’aquesta composició, Gustav Mahler en va fer un lied jocós.
Antoni de Pàdua –que en realitat era lisboeta– sermoneja els peixos, no per evangelitzar-los, sinó perquè les gents de Rímini, després de contemplar el miracle, es converteixin. Freqüentment passa això en política: allò que hom predica als peixos disciplinats i de boca callada, en realitat és propaganda dirigida als infidels i als heretges de la ideologia corresponent.
Sant Antoni dels albercocs, que així també és conegut Antoni de Lisboa/Pàdua, podia haver fet com Joan Baptista o certes minories que prediquen en el desert de la ignorància o la indiferència; però ell no, Antoni convoca els peixos amb la intenció de, mitjançant ells, arribar a influir decididament en els seus potencials seguidors.
La mar territorial de la política és plena de peixos de coll fred i boca silenciada, i de conversos impenitents, exaltats i sectaris.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.