Rosa Planas18/09/22 3:59
TW
5

Basta sortir un de matí, no molt prest, per la plaça d’Espanya i tot el seu entorn per adonar-se que la ciutat és una zona per a descarregar mercaderies. Grans i pesats camions ocupen i maniobren amb perill de la vida per tota la zona. No hi ha horaris, ni tan sols ordre en la forma com es fa la descàrrega. Per si això fos poc, en un dels carrers d’accés, les llargues cues dels Caputxins invaliden una voravia que desplaça els vianants cap a l’altra zona, on l’obstrucció i la dificultat s’accentuen. L’aventura continua quan s’ha de passar del petit i saturat carrer a l’anomenada plaça, jo no li diria tal. Llavors el perill augmenta, perquè venen en totes direccions cotxes, patinets, bicicletes i tota casta d’estris amb rodes, a més dels camions esmentats. Les làpides de pissarra tremolen i els greixos incrustats, potenciats per la humitat de l’estació, fan que a més d’haver d’anar amb els ulls oberts per no ser atropellats, s’hagi d’anar en compte amb els peus per tal no llenegar i trencar-se algun os. Un autèntic programa de ‘supervivents’.

D’altra banda, el circuït de despropòsits no acaba aquí. Cada dia reben cops els pocs i malaurats arbres que encara resisteixen. Se’ls ha deixat una trista pastera, com si fossin plantes de balcó, per tal que no ocupin l’espai anomenat ‘peatonal’ però que no ho és, ja que com dic, hi circulen tots els vehicles possibles a més dels camions. Si aquesta és una zona per a la ciutadania, m’ho haurien d’explicar. De moment, tots els qui hi resideixen i amb els qui he tengut oportunitat de parlar, enyoren els temps en què hi passaven cotxes, però que la plaça romania intacta, amb la seva distribució original i amb aquells bancs de pedra i ferro forjat que en el seu dia desaparegueren. Per ara, no hi ha hagut cap consistori, cap grup municipal que hagi tengut el valor d’intentar arreglar aquest gran desastre que colpeix el mateix centre de la ciutat. Moltes declaracions, bones intencions, paraules i vent... però el dia a dia transcorre i no hi ha indicis de solució. La zona, les zones, es degraden cada vegada més i sembla gairebé impossible que es pugui solucionar: el Términus, la plaça d’Espanya, la plaça del Comtat de Rosselló, convertit darrerament en pàrquing de motos, i la cosa es comença a estendre cap al carrer dels Oms. No vull ni parlar de la zona de la Mercè, feta una espècie de museu de la grafiteria més cutre de la ciutat. L’únic que ha recuperat una mica de color és la part de les galeries Velázquez i el carrer de Tous i Ferrer.

No hi ha paraules a bastament per descriure la falta de sensibilitat, i l’esgotament ciutadà que no té límit. El dels residents, per suposat. Perquè tota la resta és gent de pas o gent que passa i que l’importa ben poc allò que deixa enrere. La possibilitat de solucionar-ho hi és, però cal voluntat política, mentalitat de futur, sentit de l’urbanisme, i una capacitat de gestió que s’exerceixi des dels òrgans autoritzats per a fer-ho. Mentre això no passi, tendrem una ciutat ben poc atractiva, encara que es vulgui vendre d’altra manera. Cal fer un canvi profund i reprendre una reforma integral d’un centre urbà que està tocat de mort.