Magufades reials

El 1993, un aristòcrata britànic sense especials coneixements de medicina, ni de res, creà una institució mèdica per promoure la medicina complementària i alternativa (o sigui, la medicina inútil i/o perjudicial, sense fonaments en l’evidència empírica), que havia de garantir la «salut integrada», i pressionà repetidament l’administració per a què fos inclosa en el NHS, el Servei Nacional de Salut. Un capítol de la història es tancà quan l’organització, aparentment benèfica però que durant molts anys consumí ingents recursos públics i donacions d’aquelles que mai no acabes d’esbrinar d’on surten ni què encalcen, fou remodelada el 2010 després que les acusacions de frau i rentat de diners dugueren al processament del seu equip director (entre d’altres, el director financer, George Gray, fou condemnat a tres anys de presó pel robatori d’uns 300.000 euros). Qui no té feina el moix pentina, i el príncep de Gal·les, creador de l’engendre, mai no donà explicacions del fiasco, ni de com aquesta aventura, per dir-ho suaument, contravenia la neutralitat de la qual sempre es vanten els components de les famílies reials: si fossin neutrals, cosa absurdament impossible, haurien de promoure tant els antibiòtics ben receptats com la trepanació sistemàtica practicada pels antics egipcis, cosa absurda i tant de bo impossible, i igualment no haurien de promoure una institució científicament llastimosa que encara avui continua finançada per l’erari públic malgrat diverses autoritats mèdiques han repetit que els enfocaments de medicina alternativa que ofereix no estan provats i són possiblement insegurs.
Si el lector vol completar l’aspecte científic d’aquesta història pot mirar-se per exemple l’article ‘College of Medicine or College of Quackery?’ (’Facultat de medicina o Facultat de xerrameca?’, The BMJ, abans British Medical Journal, 343, 12 de juliol del 2011) aquests dies en què el creador d’aquella magufada ha començat als 73 anys a fer de cap d’un estat que disposa d’armes nuclears. Un exemple més que malgrat els reis fossin una mescla de Thomas More, Bach i Maria Curie, que no és el cas, les monarquies són incompatibles amb la democràcia i sovint amb la mera racionalitat.