Escriure d’amor

Vaig mantenir una conversa fascinant amb la meva mare. Parlàrem d’amor i d’enamorament. Fou un diàleg breu però intens. L’entrevista de Luis García Montero (El País Semanal, 4 de setembre) ens emocionà a les dues, ens estremí. A ma mare la va conmoure. Me parlà molt entendrida de l’inmens amor que Montero sentia per Almudena Grandes, la seva companya de vida. Un càncer se l’endugué molt prest, massa. Ma mare coneix ben bé qui és un i qui és l’altra. És, a més, una lectora apassionada de les obres de na Grandes. Les dues professam una profunda admiració per la sensibilitat i el compromís dels dos grans literats.
El meu propòsit, a l’article d’avui, era esborrallar sobre l’amor. Així, talment com ho va fer Joan Manuel Serrat a ‘Paraules d’amor senzilles i tendres’… Vagi per endavant que som una dona de 54 anys amb molta experiència de vida (¡) Considerin que m’he arriscat a parlar de tota casta de temes i problemes domèstics i mundials en aquests 20 anys que fa que som opinadora d’Ultima Hora. M’he aventurat a referir-me als afers més inversemblants, però mai no he consagrat cap article a parlar d’amor.
El primer cop que me vaig enamorar de bon de veres, m’encanta aquesta expressió mallorquin, tenia 23 anys. Quan aquesta emoció indefinible se va ensenyorir del meu enteniment i de tot el meu cos, tot el que havia esdevingut en la meva vida d’efervescència juvenil, se va difuminar com per art d’encanteri. Vaig entendre d’immediat que allò que me flamejava per dedins devia ser amor. La meva poetesa preferida, Emily Dickinson, ho explicà meravellosament: «Morir no duele mucho: nos duele más la vida». L’intenssísim sentiment que m’ocasionà el meu primer amor me dolgué, fins i tot, fisícament. Ara, amb 30 anys de distància, ho veig amb tendresa.
Després, vengué una etapa llarga d’estabilitat i creixement personal. Hi hagué alguns d’alts i baixos, però res irreparable. L’amor madur se convertí en incondicional, lleial, compromès, tranquil, assossegat i plaent. I mai vaig anar a cercar ‘na Maria per sa cuina’, ho vaig tenir clar, sempre. I un dia, després d’anys, s’acabà l’amor. I xino xano, no me n’he entemut! He aconseguit gargotejar, torpement, sobre amor. Disculpin la temeritat.