Pere FullanaPalma11/09/22 3:59
TW
2

Haver llegit i estudiat molt no significa ser una persona llegida ni llesta. Servidor de fet cada dia valora més aquelles persones que tenen una intel·ligència natural o que han après en el llibre de la vida, sense una gran necessitat de títols acadèmics. El saber i la medicina s’assemblen cada cop més i tenen en comú els mateixos principis, els professionals de l’educació i de la medicina són bàsics, però no tot es resol amb teories ni amb medicines. La indústria farmacèutica representa un gran volum de negoci, però podria treballar en contra del benestar de la humanitat. En aquest sentit, servidor cada cop està més interessat en fer lloc a tot allò que humanitza i prové de l’àmbit sapiencial. Ens referim a aquella dimensió que ens situa en la coneixença justa de les coses, un coneixement que en termes generals va més enllà de l’acadèmia i de l’erudició, i centra el seu interès en el capteniment assenyat en la vida i en l’experiència.

Aquest estiu hem parlat molt de turisme, sobretot de massificació i de l’ansietat del resident. Aquí i arreu s’està instal·lant una idea que se deriva d’un model d’excessos i d’ofertes de mal gust. Estam davant un model turístic que no es caracteritza precisament pel bon gust. Tothom té dret a experimentar allò que és de tots i és excel·lent, però tanmateix no tots ho podem consumir tot. Els grans promotors turístics amb els vuit llinatges mallorquins han demostrat que tenien vista pels negocis. Aquest capítol de la seva biografia segurament és la més evident i més inqüestionable, però no tenen bon paladar. La seva sensibilitat i el seu compromís amb el present és limitat, fràgil i trencadís, Seran citats en el manuals d’història com a individus i franquícies que tingueren un gran protagonisme en una època històrica en la qual els grans personatges tenien els peus de fang. Per afegitó, aquests individus no saben escoltar ni interpretar els signes ni el missatges que el planteta i la ciutadania envia a les torres de control des d’on es regula un cert ordre mundial. No tenen vista. La seva meta és un jet privat. El seu orgull un iot. La seva ambició una gran mansió en un indret desitjat i impossible per a la classe mitja. El seu ídol un multimilionari que marca gols. Els grossos sempre imposen la seva llei, però la història els acaba posant al seu lloc. Tenir vista i olfacte per fer negocis no és un indicador de qualitat. El present jutja la seva escassa empatia i a mesura que transcorre el temps segurament seran oblidats o figuraran en el llistat de personatges patètics. I diran: feren fortuna, però no tingueren vista per entendre com evolucionava la història.