Pere FullanaPalma28/08/22 3:59
TW
0

H em sabut que el pròxim 19 d’octubre els Moretons dansaran al Vaticà, en un acte presidit pel papa Francesc. Ràpidament apareix la figura silenciosa del Cardenal Ladaria com a fil connector d’aquesta probable connexió manacorina vaticana. Això quan en determinats cercles eclesiàstics mallorquins circula que Francesc hauria aturat sine die la canonització de Ramon Llull. La Congregació per les Causes dels Sants hauria presentat l’informe tot declarant sant a Ramon Llull, però el papa hauria decidit ajornar la seva signatura.

Potser la Santa Seu considera que no seria prudent provocar debats amb tradicions religioses i culturals amb qui es pretén avançar en el diàleg. Un dels precursors d’un cert diàleg religiós i cultural d’ahir podria ser un obstacle en el diàleg d’avui. Els desafiaments del present i la incertesa del futur qüestionen novament els rastres del passat i els sotmet a un judici desproporcionat. La causa de Ramón Llull –i no me referesc només a la de canonització– sinó més aviat al projecte integral de Llull és sòlida, amb ambigüitats naturalment, com totes les propostes humanes no dogmàtiques.

Els moratons tenen també un punt d’ambigüitat. El nom no afavoreix en absolut el projecte de pastoral global que Bergoglio està gestionant en la construcció d’una ciutadania global nova, crítica i autocrítica. El convent dels dominics de Manacor fa part de les icones de la contrarrevolució europea del segle XIX. De Manacor van partir alguns dels mallorquins que s’allistaren a les forces papals, tot defensant el darrer papa-rei al voltant de 1870 i la Ciutat conserva, encara, una certa cultura ultramontana, amb Antoni Maria Alcover com a protagonista. En aquell context naixeren els Moretons i avui constitueixen un referent cultural del país. Una connexió amb el passat, que també ens duria fins a Llull, tot i que durant els segles XVII i XVIII els dominicans se significaren a Mallorca en una posició contrària als sentiments religiosos populars i lul·lians, una militància que mereixeria un estudi i una crítica matitzada i en profunditat.

Esper la foto dels Moratons amb ganes i desig que els responsables de la Santa Seu coneguin en profunditat l’essència d’allò que representen aquests grups i els valorin com a mínim igual que han fet aquests darrers mesos amb els indígenes de l’Amazònia o del Canadà. Avui no és moment de defensar el papa rei, més aviat s’espera un papa i un líder planetari inclusiu i obert, sense tanta por als canvis essencials. Francesc, assetjat pel tradicionalisme, podria acabar afectat pels mateixos síndromes que eclipsaren Pau VI.