TW
1

Andreu Maimó, el sempre efervescent i enèrgic pintor, escultor i gravador de Felanitx, té una important exposició a la Torre de Canyamel (Capdepera). Es podrà visitar fins al 31 d’octubre, i les persones que la vagin a veure confirmaran que el talent de Maimó és d’una polivalència i d’una força tel·lúrica difícilment igualables. Una de les virtuts més segures de Maimó és la seva capacitat per captar la realitat del seu entorn d’una manera a la vegada poètica i científica, realista però mai literal. Dotat d’una mirada infal·lible, d’una habilitat tècnica extraordinària –hereva de l’habilitat del pare pagès però també dibuixant aficionat i de la gràcia de la mare que tenia una botigueta però a qui li encantava brodar– i d’una curiositat insaciable, l’obra de Maimó és heterogènia, personal, consistent, poètica, meticulosament poderosa. El seu motiu més recurrent i més conegut són les figueres, que ell ha pintat i modelat en ceràmica i estampat en totes les seves formes i colors, en especial amb la nuesa tètrica i elegantíssima que mostren a l’hivern, quan són només un tronc robust i immemorial i un espectacle de branques més o menys estilitzades i tortuoses.

De Maimó, a qui he tractat bastant perquè som amics i perquè hem fet feina junts –li vaig dedicar un llibre, fa un parell d’anys, titulat Andreu Maimó, un home que pinta–, a mi m’agrada dir-ne que és un pagès dels colors i de les formes. Si Maimó pinta la naturalesa és perquè ell és naturalesa, perquè aquest és el món –viu, riquíssim, inacabable– que duu clavat dedins des que va néixer. Maimó ha après lliçons plàstiques de tota classe d’artistes, però si jo l’hagués d’emparentar amb algú seria, més enllà d’abismes temporals i divergències tècniques, amb els pintors paleolítics, els quals reproduïen a les parets de les coves els elements més vistosos de la seva realitat –els animals– i ho feien empesos per una mescla de temor i de reverència, de fascinació per allò diferent i d’afecte per allò familiar. La força de la vida i el poder de la naturalesa i la màgia plena de misteris tangibles i concrets de l’art: tot això és el que conviu en la personalitat i l’obra d’Andreu Maimó. Si anau a veure la més que completa exposició que ara mateix té a la Torre de Canyamel, podreu confirmar-ho.