En la política –i en la gestió dels cabals públics que se’n deriva, de fer política– hi ha misteris tan indesxifrables com el de la Santíssima Trinitat, de manera que ens hem de resignar a viure amb ells. És a dir, pagant i pagant, tot i saber que no en traurem l’entrellat. No cal sucar-se el magí. És inútil. Quan Govern i Consell subvencionaren amb una respectabilíssima quantitat els 40 Music Awards, el conseller Negueruela no va tenir inconvenient a rentar-nos la cara amb un drap brut. Segons Negueruela, amb la gala dels 40 Principales acabàvem de guanyar sis euros per cada un d’invertit. I ens empassàrem la bola, encara que teníem ben clar que ni una llumenera del capitalisme com Joan March hauria estat capaç d’enllestir un negoci tan rodó. Però...! Però ja ho sabem: els mallorquins tenim un bon callar i això fa que abundin els espavilats disposats a dar-nos figues per llanternes.
Amb la subvenció milionària que la presidenta Cladera ha premiat el Reial Mallorca, hi ha hagut un poc de tot. Confiança en el menfotisme o en la resignació de part de la gent, acceptació de la política de fets consumats per allò que ells s’ho tallen i ells s’ho cusen, etcètera. Tanmateix, aquesta vegada la cosa ha sortit de botador. Cladera hauria pogut prendre llum de Negueruela i contar-nos una rondalla. Per exemple: que des del mateix instant que Son Moix es digui Mallorca Visit Estadi, arreplegarem dòlars amb la mateixa facilitat que amb dues estamenejades a la prunera recollim prunes a solades. En una paraula, calia que fes més comprensible un obsequi que no milloren en esplendidesa els xeics del petroli, sobretot si tenim en compte que l’Illa presenta una problemàtica social força preocupant. Per afegitó, aquest nom (Mallorca Visit Estadi!) ens agermana amb Hawaii o amb les Bahames i, en definitiva, amb totes les terres banalment turistitzades. Amb l’allau turística i immigratòria d’ara mateix, les institucions públiques haurien de tenir especial cura a preservar els topònims, un dels referents més sòlids de cultura i memòria. I no ho fan. D’altra banda, i em refereixo a les formes institucionals, Cladera ha pecat de superba o de càndida. Quina necessitat tenia d’alçar la camisa als seus socis de legislatura...? Feliçment va saber rectificar per situar-se a l’alçada dels estadistes més hàbils de l’staff socialista convocant una taula de diàleg a la catalana.
En vuit hores de reunió, de què parlaren socialistes, regionalistes i morats...? L’únic tema a debatre, com és ara la subvenció als americans, era intocable. Aleshores...? Ens trobem davant un esquetx de l’absurd, propi dels germans Marx. Ho diré amb una dita pròpia del Segrià: «Si passes per aquí, t’agafa lo Magí. / Si passes per allà, lo Magí t’agafarà». En definitiva, tot estava dat i beneït abans de fer rotllada al més pur estil Sánchez-Aragonés. Això no obstant, els socis en sortiren d’allò més satisfets. I Catalina, embravida. Per a celebrar-ho, va brindar-los un entreteniment: podran proposar un nom per a rebatejar l’estadi, i el podemita Jesús Jurado qui, tot sigui dit de passada, fa una feina remarcable a Memòria Democràtica amb tàndem amb Marc Herrera, ja sospesa la idea d’enllestir una convocatòria popular per trobar un nom de consens. Que se la tregui del cap. El fet de pensar en allò que en pot sortir, fa calfreds.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoNo creas, con un poco de suerte si algún partido inteligente (descarto por ese motivo y automáticamente a VOX y Podemos) se presentara ante las oficinas de la UEFA o FIFA, igual se podría parar esta farsa de subvención con dinero público a un equipo privado (totalmente prohibido por ellos). La pena es que no ven "más allá"
Más grave aún que el dinero que se le puede dar al Mallorca es la constatación UNA VEZ MAS de que lo que de verdad IMPORTA a algunos de los políticos es el mantenimiento de SU SILLON. Supongo que el Mallorca nos llevará a los JUZGADOS ..GANARA y NOSOTROS PAGAREMOS, mientras ellos estarán en sus casas cómodamente y sin miedo al futuro.