Josep M. LlauradóPalma25/08/22 3:59
TW
2

No ens enganyem: la informació positiva de l’estiu, en el sentit d’allò que mereix l’aplaudiment dels ciutadans de tota mena i color, ha estat l’invent d’aquesta empresa capaç de posar a la venda brides de plàstic, de colors, com les que compres al Leroy Merlin en paquets de 50 per sis o set euros, com a complements de moda, a gairebé 600 euros la peça, i sobretot l’èxit d’esgotar-les. Els focs forestals i el canvi climàtic no tenen solució fàcil ni ràpida, i l’estupidesa del personal, per exemple els compradors d’aquesta bajanada, tampoc, ni se’n preveu cap a curt termini. Felicitem, doncs, a la marca de luxe Farfetch, angloportuguesos espavilats que hi han demostrat que el màrqueting és una ciència amb fonaments tan segurs com la trigonometria i tan productiva com l’extracció de petroli.

D’això abans se’n deia esnobisme (la conducta pretensiosa de les persones que imiten amb afectació les maneres i creences d’aquells a qui consideren distingits o de classe social alta per aconseguir aparentar ser igual que ells, o sigui, el que fan els seguidors dels i les influencers actuals), però ara no hi arriba: es queda en el postureig fava i ignorant, aquest que practiquen els que van a veure postes o sortides de sol en comunitat i són capaces de pagar com a canari jove el fenomen astronòmic. I no parlem de la possibilitat que un d’aquests portadors o portadores de les brides de color, com a polsera a 600 euros o anell a 382, es trobi amb el fill del dependent d’una ferreteria...

I si algú es veu incapaç d’afrontar les lamentacions que provoca aquesta notícia, sempre tindrà el consol de recordar fites comparables de la història de la moda, com aquelles bosses imitació de les d’Ikea que es venien per 2.000 euros, o la caríssima roba de Moschino que plagiava els uniformes dels empleats dels McDonald’s, també triomfs absoluts del màrqueting per a babaus. L’esnobisme tingué en el passat una lloable funció social de superació intel·lectual, palesant les fites que podien assolir-se per emular aquells que consideràvem virtuosos, però amb això de les brides ha quedat clar qui posseeix avui la virtut indiscutible i comptable: els que s’enriqueixen amb la beneiteria aliena.